Resultats de la cerca

Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439 era…

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…

Fill de Josep de Togores i Muntades Sordmut des del 1906 a causa d’una meningitis Fou deixeble de Joan Llaverias i de Fèlix Mestres Visità París i Brusselles i el 1909 pintà El boig de Cerdanyola adquirit pel govern belga en ésser exposat a l’Exposició Universal de Brusselles del 1910 i un retrat d' Enric Granados Barcelona, collecció Carreras-Granados Malgrat una inicial influència orsiana, aviat es decantà pel Noucentisme realista de Joan Sacs Exposà a la sala de La Publicidad de Barcelona el 1917 S'integrà en l’agrupació Courbet de Barcelona, però aviat s’installà a París, on entrà en…

L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…

Franciscà, ensenyà a Oxford no aconseguí el grau de mestre perquè les seves doctrines foren jutjades perilloses Denunciat davant Joan XXII pels comentaris als llibres de les Sentències de Pere Llombard, fou citat a Avinyó 1324 Refugiat a la cort de Lluís de Baviera, a Munic, defensà la necessitat d’una pobresa evangèlica en l’Església, l’estructura de la qual havia d’ésser també democràtica, i negà el poder temporal del papa Compendium errorum Johannis Papae XXII 1334, Dialogus super dignitate papali regia 1338 i Tractatus de imperatorum et pontificum potestate ~1347 La seva teologia política…

Estudià filologia a la Universitat de Bucarest 1976-80, i posteriorment fou professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari Des del 1991 exerceix la docència a la Universitat de Bucarest El 1999 obtingué el doctorat Inicialment publicà poesia Faruri, vitrine, fotografii , ‘Fars, aparadors, fotografies’, 1980, premi de la Unió d’Escriptors Romanesos Poeme de amor , ‘Poemes d’amor’, 1983 Totul , ‘Tot’, 1984, però aviat es decantà per la prosa, gènere en el qual ha aconseguit una gran projecció, tant al seu país com internacional De la seva abundant obra cal esmentar les novelles…

Fou el representant d’una plèiade de músics que, un cop formats a Itàlia, ocuparen càrrecs de mestres de capella, directors o compositors oficials a les petites corts nobiliàries de l’Europa central Nascut a Parma, de pare alemany Keller, cantà a l’escolania de la catedral d’aquella ciutat, però principalment rebé l’educació musical del seu germà, mestre de capella a Piacenza Ben aviat es decantà per la composició d’òperes i estrenà Griselda 1707 i Alessandro il grande 1708 S’ha dit que estigué a Barcelona durant l’efímera cort reial que l’arxiduc Carles d’Àustria hi establí durant la guerra…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Institut del Cinema Català per a TVE GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Iván Aledo SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira PREMIS Múrcia i Alcalá de Henares Sinopsi Evocació de la personalitat del cineasta, arquitecte, pintor i aventurer Jacinto Esteva Grewe 1936 - 1985 a través de persones que el conegueren La cinta posa especial èmfasi en la darrera etapa de la seva agitada vida Producció Documental que el director realitzà sobre el seu amic Esteva, amb qui compartí l’aventura cinematogràfica de l’Escola de Barcelona L’obra nasqué del desig…

Vida Els primers anys se centrà en el món de la radiodifusió i creà el Selector Robert, que tingué força predicament, i el 1929 publicà el treball de caràcter historicotecnològic La radiotelevisión , sobre un aparell de ràdio integral o radiovisió Coincidint amb la implantació del cinema sonor, es decantà cap a la cinematografia, i s’incorporà al cos d’enginyers de la Western Electric Alternà aquesta feina amb conferències sobre el cinema sonor, el cinema com a eina educativa i articles tecnicocientífics en publicacions com ara "Ràdio Barcelona", "Radio Catalana" i "Técnica Revista…

De família jueva, el 1928 fou acusat falsament de la mort del seu pare en un accident de muntanya i, en un fort clima antisemita, condemnat a presó, de la qual es deslliurà gràcies a una campanya que mobilitzà personalitats influents de tot Europa Poc abans d’acabar els estudis d’enginyeria a Dresden Alemanya, es decantà per la fotografia i anà a París, on obrí un estudi 1934 que, pel seu afany innovador tant estètic com tècnic inventà una càmera rèflex de lent doble, aviat esdevingué molt popular entre la intellectualitat retratà, entre d’altres, André Gide, Marc Chagall, Le Corbusier, Paul…