Resultats de la cerca

Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química

Campió d’Amèrica 1849, el 1858, a Anglaterra i a París, vencé els millors jugadors europeus i fou considerat campió mundial El 1866 deixà les competicions oficials Desenvolupà un joc tàctic senzill i basat en l’obertura i el control del centre del tauler, encara avui considerat bàsic

Professor a Kharkiv i a Peterburg, féu importants estudis matemàtics sobre les equacions diferencials, el càlcul de probabilitats, etc i mecànics sobre sistemes en equilibri o en moviment, sobre hidrodinàmica, potencials, etc Desenvolupà especialment una teoria general de l’estabilitat i de la regulació de sistemes no lineals

Estudià a la Universitat de Cambridge, on desenvolupà la seva activitat de recerca i docent 1947-75Investigà l’estructura molecular tridimensional de l’hemoglobina i de les proteïnes mitjançant la tècnica de difracció dels raigs X L’any 1962 rebé el premi Nobel de química, juntament amb MFPerutz

L’ofici, poc nombrós, es desenvolupà des del s XV A Barcelona, els naipers s’integraren el 1455 amb els julians julià, i hi romangueren fins el 1801 al principi del s XVIII experimentaren una certa crisi, de la qual es referen, i arribaren a destacar com a menestrals rics

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director

Desenvolupà la seva carrera com a jugador al Tívoli PPC Fou campió d’Espanya 1948 i de Catalunya 1949 per equips i tres cops campió català de dobles 1936, 1942, 1948 Fou finalista del Campionat de Catalunya individual 1942, 1943, 1950 Fou seleccionador espanyol als Campionats del Món 1954, 1955, 1957

Desenvolupà tota la seva trajectòria al Club Tennis Barcino Fou campiona d’Espanya individual 1966, de dobles 1965, 1967 i per equips 1967 Els anys 1971, 1972 i 1973 formà part de l’equip del Barcino que guanyà la Lliga estatal L’any 1966 participà en el Campionat d’Europa

Migcampista que desenvolupà la major part de la seva carrera futbolística a l’AC Milan 1988-2002 Fitxà pel Futbol Club Barcelona l’any 2005, amb el qual jugà mitja temporada Guanyà una Lliga espanyola 2005 Fou internacional amb la selecció italiana i participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Desenvolupà la seva carrera al Club Balonmano Granollers, amb el qual guanyà tres Lligues 1959, 1961, 1962 i una Copa 1958 També practicà l’handbol d’onze, modalitat en què fou campió de Catalunya i d’Espanya 1956, 1959 i disputà un Campionat del Món 1955 amb la selecció espanyola