Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca
Conjunt d’instal·lacions de tractament de residus inaugurat el 2003, situat als voltants de la carretera de Sóller i gestionat per l’empresa pública TIRME, fundada el 1992, depenent de la conselleria de medi ambient i natura del Consell Insular de Mallorca.
Té com a objectiu general la implantació d’actuacions per a reduir els residus i eliminar-los de manera respectuosa amb el medi ambient La seva activitat s’articula en quatre grans seccions disseny, construcció, gestió i tractament de residus S'ocupa també de la neteja del parc verd, de les plantes de compostatge de llots de les estacions depuradores d’aigües residuals i de les estacions de transferència de residus urbans Des del 2001 patrocina els premis de Medi Ambient del Consell de Mallorca
McDonnell Aircraft Corporation

McDonnell Douglas F-15B Eagle
NASA /Jim Ross
Aeronàutica
Empresa de construccions aeronàutiques nord-americana fundada el 1939 a Saint Louis (Missouri) per J.S.McDonnell Jr.
Durant la Segona Guerra Mundial començà el disseny i la construcció d’aeronaus de creació pròpia Posteriorment collaborà també amb la NASA en els projectes Gemini, Mercury i Skylab El 1967 es fusionà amb la Douglas Aircraft Company en la McDonnell-Douglas Aircraft Corporation , que el 1996 fou absorbida per The Boeing Company Fabricà tant avions militars F-15 Eagle, F-4 Phantom, A-4 Skyhawk, etc com comercials MD, MD-80 i, a partir de l’absorció de Hugues Helicòpters 1984, autogirs AH-64 Apache
Fotosport
Fotografia
Esport general
Biennal internacional de fotografia de l’esport celebrada a Reus des del 1970.
Organitzada pel Club Natació Reus Ploms sota la direcció, fins l’any 2000, d’Enric Pàmies, en la seva creació rebé l’impuls de Joan Antoni Samaranch a través de la Delegación Nacional de Deportes És l’únic concurs fotogràfic del món dedicat exclusivament a l’esport Durant la seva existència, ha rebut 32859 obres de 8485 autors de setanta-vuit estats de tot el món Els premiats són distingits amb medalles de bronze, disseny exclusiu per a cada edició, de l’escultor gravador Ramon Ferran Pagès
Franco Albini
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i dissenyador italià.
Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic
Marià Fortuny i de Madrazo

Autoretrat de Marià Fortuny i de Madrazo (1947)
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Fill del pintor Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell
Ferran Cartes i Yerro
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dissenyador gràfic i escultor.
Autodidacta, treballà incialment en el camp del disseny industrial, i posteriorment en el grafisme, on manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista CAU i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana 1972-85 És conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual política i institucional Així, collabora amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat 1965 Ha fet algunes exposicions de pintura
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny…
Palazzo Pitti

Interior del Palazzo Pitti
© Fototeca.cat - Corel
Palau
Palau construït a Florència sobre un disseny de Brunelleschi (s XV) per encàrrec del comerciant Lucca Pitti.
Arruïnada aquesta família, els Mèdici continuaren les obres, dirigides per Ammanati 1558-70 Sofrí posteriors ampliacions És un dels models bàsics de la tipologia del palau florentí Conté la Galleria Pitti , basada en les riquíssimes colleccions d’obres d’art de Cosme II i Ferran II de Toscana, enriquides després per altres membres de les famílies Mèdici i Lorena obres mestres de Filippo Lippi, Rafael, Adel Sarto, Ticià, Rubens, Caravaggio, Velázquez, Ribera, etc Conté també els antics Appartamenti Reali, el Museo degli Argenti i la Galleria d’Arte Moderna, fundada el 1860 pel govern…
microinformàtica
Electrònica i informàtica
Part de la informàtica relacionada amb el disseny, la producció, la utilització i les conseqüències dels microordinadors
.
La microinformàtica, ha sofert una evolució extraordinària, gairebé espectacular, en pocs anys De fet, el microordinador fou ideat com una versió simplificada i per a l’ús personal d’un usuari, en contraposició amb els grans ordinadors, propis de les grans installacions informàtiques i centres de càlcul i de gestió de gran capacitat Però la constant evolució dels microprocessadors, l’augment de la capacitat de memòria, l’aparició de programes cada cop més potents, l’ús de xarxes locals, etc, ha fet que actualment la microinformàtica constitueixi un veritable capítol importantíssim de la…
innovació
Economia
Introducció per primera vegada en el mercat d’un producte, o d’un procés modificat, a partir d’una idea, invenció o reconeixement d’una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat.
Per tant, se situa en l’ordre econòmic però quant a la invenció, se situa en l’ordre tècnic La innovació de disseny, de producte, d’envàs o del conjunt de l’empresa és un canvi organitzat per a maximitzar els resultats de l’activitat econòmica, i ha de formar part de les activitats i de l’esperit de l’organització Les innovacions poden ésser majors o radicals innovació radical , o menors o incrementals innovació incremental És evident la importància de les primeres, però no ho és menys el flux d’acumulació de les segones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina