Resultats de la cerca
Es mostren 7699 resultats
Joan de la Llera Trens
Joan de la Llera Trens (a la dreta)
Federació Catalana de Gimnàstica
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí la Federació Catalana de Lluita durant els anys seixanta Fou un destacat representant de la gimnàstica catalana i president de la Federació Catalana de Gimnàstica durant dinou anys 1968-87 El 1969 instituí el Memorial Blume - Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona, al qual s’afegí el Trofeu Internacional de Catalunya de gimnàstica femenina l’any 1971 També ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Espanyola de Gimnàstica i fou membre de la Unió Europea de Gimnàstica Fou membre fundador de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, que també presidí El 1985 assumí la…
Xavier Albet Costa
Xavier Albet Costa (a la dreta)
Arxiu X. Albet / Francesc Xavier Martínez
Hoquei sobre patins
Porter i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format al Club Hoquei Lloret, jugà amb aquest club i el CHP Blanes a la divisió d’honor, tot i que destacà com a entrenador Al final del 1999 fitxà pel Blanes com a ajudant i passà a ser-ne el primer entrenador el 2001 Aquell mateix any guanyà la Copa del Rei, primer títol en la història de l’entitat Posteriorment fou entrenador del Mieres asturià i segon tècnic del Lloret i del Reus, amb el qual va guanyar la seva segona Copa del Rei 2006 També formà part del cos tècnic de la Federació Catalana de Patinatge i entre el 2007 i el 2010 dirigí el Club Patí Tordera
Mariano Ortega Martínez
Mariano Ortega Martínez (a la dreta)
FEDERACIÓ CATALANA D’HANDBOL / IGNASI PAREDES
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
Lateral dret, inicià la seva trajectòria en la màxima categoria al BM Valladolid 1992-96 Passà pel Caja Cantabria 1996-2001 i el BM Ciudad Real 2001-05, i finalitzà la carrera al BM Aragón 2005-08 En el seu palmarès figuren tres Recopes d’Europa 1998, 2002, 2003, una Lliga 2004, quatre Copes Asobal 1997, 1998, 2004, 2005, una Copa del Rei 2003 i una Supercopa d’Espanya Disputà 133 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i dels Jocs Mediterranis 2005, i guanyà dues medalles de plata 1998, 2006 i una de bronze 2000 en els Campionats d’Europa Des del 2008…
Jaume Sahís
Jaume Sahís (tercer per la dreta)
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Fou quatre cops campió d’Espanya per equips, amb el Club Mayda 1967, 1969, 1970, 1971, i dos cops subcampió, amb el Club de 7 a 9 1960 i el Mayda 1968 També fou subcampió d’Espanya de dobles 1961 Guanyà el Campionat de Catalunya de dobles 1962 Formà part de la selecció espanyola en un Mundial 1959
fets de Prats de Molló
Procés de Prats de Molló, a París (a la dreta, Francesc Macià)
Història
Fets relacionats amb la invasió frustrada de la Garrotxa des de territori de l’Estat francès per un grup de militants d’Estat Català, preparada i dirigida per Francesc Macià; s’esdevingueren els primers dies de novembre de 1926.
El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin d’…
Yehudi Menuhin
Gaspar Cassadó a la dreta, amb J. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violinista nord-americà.
De família jueva, debutà a San Francisco a set anys, i actuà per tot el món com a nen prodigi Estudià amb GEnescu i ABusch Solista internacional, enregistrà un gran nombre de discs d’un amplíssim repertori, sovint amb la seva germana Hepzibah, pianista Exercí també com a director, sobretot des dels anys setanta Promogué escoles i institucions musicals fundador de l’escola musical que du el seu nom a la localitat anglesa de Stoke d’Abernon 1963, dels festivals de Gstaad 1956 i de Windsor 1969 i director del festival de Bath 1956-68, etc Destacaren també les seves iniciatives humanitàries, en…
Joaquim Maluquer i Nicolau
D’esquerra a dreta, Sebastià Sorribas, Joaquim Maluquer i Francesc Boada
© Fototeca.cat
Zoologia
Zoòleg.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1912, 1915-16, 1918-19 Especialista en rèptils i amfibis, publicà els estudis Les serps de Catalunya 1917 i Les tortugues de Catalunya 1919 D’una altra temàtica, és autor de Resum de fundició de ferro 1918 i Soldadura elèctrica 1918 Fou president honorari de la Societat Catalana d’Herpetologia El 1918, juntament amb els seus germans Salvador i Josep publicà la revista Physis
la Codonyera
la Codonyera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols, que separa les conques del Guadalop i del Matarranya.
La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és uns…
Salamanca
Detall de la Casa de las Conchas
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Salamanca, Castella i Lleó, situada a la riba dreta del Tormes.
Situada a la riba dreta del Tormes, sobre tres petits turons terciaris, és edificada en diverses plataformes esglaonades que culminen en la catedral Cruïlla de camins, hi conflueixen tres eixos ferroviaris, i la carretera de Gijón a Huelva corresponent en la seva part central a l’antiga ruta de l’argent d’Astorga a Mèrida, la de Madrid a Porto i la de París i Bilbao a Lisboa Important mercat agrícola i ramader, amb poca indústria, conserva encara el seu antic interès com a centre administratiu i universitari Universidad Pontificia de Salamanca i Universidad de Salamanca Experimentà una…
vall de Cabó
vall de Cabó
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.
És separada, al nord, de les valls del riu Major i de la Guàrdia per les serres d’Ares 1 850 m alt i de Prada, que formen una cinglera d’uns 16 km de longitud, entre el prat d’Orient el punt més occidental de la vall i el Segre, i al sud, de les valls de Carreu, Rialb i Fontfreda per una alineació que uneix el cap del Boumort amb la muntanya de Santa Fe, damunt Organyà, i que té el punt culminant a la roca de Senyús 1 894 m És drenada per la riera , o riu , de Cabó , format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, el barranc de la Vall que…