Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Domenico Zipoli
Música
Compositor i organista italià.
El 1709 es traslladà a Nàpols per estudiar amb Alessandro Scarlatti Després fou alumne de L Vannucci a Bolonya i de B Pasquini a Roma, ciutat on compongué dos dels seus oratoris Nomenat organista de l’església dels jesuïtes a Roma 1715, el 1716 publicà la seva collecció de Sonate d’intavolatura amb peces per a orgue i per a clavicèmbal que es feren molt famoses pel seu estil melodiós i agradable Zipoli ingressà en la Companyia de Jesús i, ja novici, fou enviat a treballar a les missions de l’Amèrica del Sud Arribà a Córdoba Argentina el 1717 i cursà estudis de filosofia i…
Francesco Turini
Música
Compositor i organista italià.
Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets Algunes de les seves sonates per…
Santi Carreras Suris
Periodisme
Esport general
Periodista.
Treballà en la premsa i la radio comarcals, a Ràdio Barcelona, el diari Dicen i Radio Nacional Participà en la fundació de Catalunya Ràdio 1983 en el departament d’esports, que dirigí 1987-2004 Fou editor dels programes Camí del 92 1986-87 i Força Esports 1987-2007 Ha estat enviat especial de Catalunya Ràdio a les Copes del Món e futbol de Mèxic 1986, Itália 1990, els Estats Units 1994 i França 1998, i als Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Sydney 2000 Ha estat guardonat dues vegades 2003, 2004 amb el Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya i una vegada 2006 amb el…
Les Nacions Unides adverteixen Myanmar per la neteja ètnica
L'enviat especial de les Nacions Unides per als drets humans informa que persisteix la persecució de la minoria musulmana rohingya a la província de Rakhine Bangla Desh, que qualifica de "neteja ètnica" La violència, protagonitzada per l'exèrcit va esclatar a l'agost de 2017 S'estima que des d'aleshores milers de membres d'aquesta comunitat han estat assassinats i que uns 700000 han fugit a Bangla Desh, on viuen en camps de refugiats Al gener de 2018 ambdós estats van signar un acord per al retorn segur dels refugiats a Myanmar El 28 d'agost una comissió d'experts independents…
Alfons d’Aragó

Medalló amb el retrat d’Alfons d’Aragó
© Fototeca.cat
Història
Infant d’Aragó.
Fill primogènit de Jaume I i d’Elionor de Castella Reconegut hereu de la corona catalanoaragonesa 1228, els posteriors repartiments fets per Jaume I dels estats entre els seus fills anaren minvant l’herència d’Alfons, fins a reduir-la al regne d’Aragó, on fou jurat el 1243 Les divergències sorgides per aquest motiu entre pare i fill acabaren finalment el 1253 Alfons fou designat governador general d’Aragó, i hereu d’aquest regne i del de València Jaume I l’havia enviat amb 100 cavallers catalans al setge de Sevilla poc temps després 1248 ajudà l’infant Alfons de Castella a…
Guillem de Bellera
Història
Senyor de la baronia de Bellera.
Fidel servidor de Pere III, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya Annexat al Principat el reialme de Mallorca, fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1344 i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els qui havien estat partidaris…
Miquel Estellers
Història
Política
Dirigent agermanat.
Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat…
Berenguer d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…
Francisco de Zamora
Història
Literatura
Funcionari i escriptor castellà.
Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-…
Joan Rico i Vidal
Història
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina