Resultats de la cerca

Els germans Joan i Pere fundaren l’any 1941 l’empresa Vilarrubís Hermanos després Vilarrubís y Sagué SA, amb Raimon Sagué Durant la dècada de 1960 crearen l’empresa Nemrod-Metzeler La seva marca Nemrod permeté popularitzar aquest esport a tot l’Estat espanyol També importaren embarcacions pneumàtiques de la marca francesa Zodiac

Màxim exponent del parapent català S’inicià a l’escola del Club Parapent Pirenaic i començà a volar el 1990 Dos anys després competí a les files de l’Alioth Parapent Bages Club Guanyà la Lliga catalana en vuit ocasions 1993, 1994, 1995, 2000-03, 2007 i el Campionat de Catalunya 2003 Fou també campió de la Lliga espanyola 2001, 2003, 2004, 2008, 2009 i del Campionat i l’Obert d’Espanya en set ocasions 1999, 2001-04, 2008, 2009 Fou primer per equips amb Airex a la Lliga espanyola 2000 i al Campionat i l’Obert d’Espanya 2002, 2007, i per equips amb el Kasana 2008 Fou…

Establert a Sabadell, fou campió de Catalunya dels 5000 m 1971, 1975, 10000 m 1971, 1972, 1974, cros individual i per equips 1972 i marató 1978 Establí rècords de Catalunya de 20000 m 1975, 25000 m 1977, una hora en pista 1975 i 30000 m També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta 1971, 1972 i competí una vegada amb la selecció espanyola Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán

Component de l’equip del Club de 7 a 9, que dominà el tennis de taula la dècada de 1980, fou quatre cops campiona d’Espanya per equips 1983, 1985, 1986, 1988, cinc cops campiona de Lliga 1983-86, 1988 i tres cops campiona de Catalunya per equips 1985, 1986, 1988 També guanyà cinc títols estatals i tres de Catalunya de dobles Fou campiona d’Espanya individual en les categories infantil i juvenil cinc anys seguits 1976-80 i participà en dos Campionats d’Europa infantils i en tres de juvenils

Com a júnior guanyà la medalla de bronze en cavall amb arcs en l’europeu del 1998 Fou campió d’Espanya d’anelles 2002 i de cavall amb arcs 2003 i formà part de la selecció espanyola absoluta entre els anys 2001 i 2004, participant en els Jocs Olímpics 2004, els Campionats del Món 2001, 2003 i els Campionats d’Europa 2002, 2004 En els Jocs Olímpics aconseguí el desè lloc per equips i el 37è en la classificació individual També aconseguí un bronze per equips en els Jocs Mediterranis 2001

Fundat el 1959, s’establí a l’Escola Montserrat, que fou la seu de partits i entrenaments Debutà en les competicions diocesanes de l’OAR i la temporada 1974-75 s’inscriví a la Federació Catalana de Basquetbol Guanyà la primera edició del campionat provincial El 1978 ascendí a tercera divisió estatal, on jugà dues temporades 1979-81 En la mateixa època l’equip femení jugà a segona divisió estatal Prosseguí jugant al pavelló del collegi i el 2011 tenia una vintena d’equips en categories inferiors Els equips sèniors juguen habitualment en categories territorials

Fundat al gener del 1913, la seva millor etapa fou entre els anys cinquanta i seixanta Jugà a tercera divisió estatal tres temporades 1956-58, 1961-62, la màxima categoria assolida pel club Posteriorment jugà en diverses categories territorials La temporada 2010-11 jugà a primera territorial Disposà d’equips masculins i femenins, equips en categories inferiors i una secció de voleibol creada l’any 2009 Jugà al camp municipal d’esports L'any 2016 es fusionà amb la Penya Barcelonista Sant Celoni, i es convertí en una nova entitat, la Unió Esportiva Sant Celoni

Fou jugador entre d’altres del FC Barcelona Posteriorment, passà a exercir d’entrenador al club blaugrana Dirigí equips de les categories inferiors i la temporada 1958-59 passà al primer equip, amb el qual aconseguí el primer doblet, Lliga i Copa, amb jugadors com José Luis i Alfonso Martínez, Nino Buscató i Juanito Canals Després d’una temporada més al FC Barcelona, s’allunyà del bàsquet d’elit i passà a entrenar el Club Bàsquet Institució Montserrat Posteriorment collaborà amb altres equips en l’àmbit formatiu, especialment amb el Club Bàsquet Llinars

Fou campió de Catalunya amateur de fons en carretera 1993 Competí en la categoria d’aficionats amb els equips Cunit-Mozia 1992-93, Café Fortaleza 1994, Orbea 1995-96 i Lous-Cristaleria Vinarocense 1997 Fou professional entre el 1998 i el 2002 Disputà la Vuelta a Espanya 1998, el Tour de França 2000, en què guanyà en l’espe-cialitat per equips i el Giro d’Itàlia 2001, 2002 Defensà l’Avianca Telekom de Colòmbia 1998 i el Kelme 1999-2002 Una vegada retirat, presidí la Penya Ciclista Baix Penedès i fou seleccionador català cadet

Membre del Diagonal Bowling Club, amb el qual guanyà dues Lligues Catalanes 2011, 2012 i es proclamà doble campiona de Catalunya 2011 Formà part de la selecció de Colòmbia 1992-2010 i conquerí tres medalles en els Campionats del Món un bronze individual 1995, una plata individual 1999 i un bronze per equips 2003 Com a entrenadora, dirigí equips colombians de diverses categories i fou selec-cionadora catalana 2010-12, participant en la Copa del Món Qubica-AMF 2011 i classificant l’equip femení per a disputar el Mundial del 2013