Resultats de la cerca

Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent

Membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca des del 1940, a partir del 1954 collaborà en l’organització d’alguns rallis internacionals d’arreu d’Europa El 1957 es vinculà a la Unió Excursionista de Catalunya UEC, que presidí 1972-78, i dirigí l’Arxiu Bibliogràfic des del 1968 Fou redactor en cap de la revista de la UEC 1961-69 i de Vèrtex fins el 1995 Publicà Tres Escoles d’Escalada 1971, Cultura excursionista 1998, Els primers excursionistes barcelonins per terres andorranes 2000 i Víctor Balaguer en el centenari de la seva mort 2001, i formà part del Consell Assessor de la collecció “…

Format a l’Igualada HC, amb el qual debutà en la màxima categoria, la temporada 1992-93 assolí la Copa d’Europa, la Copa del Rei i la Lliga Catalana Passà al FC Barcelona 1993-94, amb el qual guanyà la Copa del Rei, i l’HC Piera 1994-95, i després tornà a l’Igualada 1995-2004 i conquerí quatre Copes d’Europa més 1995, 1996, 1998, 1999, quatre Supercopes d’Europa 1995, 1996, 1999, 2000, dues Lligues 1995, 1997 i una Lliga Catalana 1999 Fitxà pel CH Lloret 2004-05 i per l’HC Liceo 2005-10, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2010 Retornà un any a l’Igualada i jugà al Blanes HCF 2011-14, i…

Dirigeix la secció de salvament i socorrisme del Club Natació Banyoles des del 1999 Consolidà la secció i la situà com una de les millors d’Espanya El 2010 l’equip femení aconseguí el Campionat de Catalunya per desena vegada consecutiva També fou entrenador de la selecció catalana de salvament i socorrisme Entre el 2001 i el 2004 collaborà amb la Federació Espanyola de Salvament D’altra banda, entrena l’equip de waterpolo masculí del club, que la temporada 2007-08 jugà a segona divisió estatal Rebé el premi ARC 2006

Començà al CV Altafulla i al CV Torredembarra El 1986 fitxà per l’equip juvenil de l’Espanyol-Cornellà i la temporada 1988-89 arribà al primer equip El 1990 participà en el programa ADO i la temporada 1991-92 abandonà el club per concentrar-se amb la selecció espanyola amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment jugà al CV Alcorcón 1992-93, el CV Múrcia 1993-95 i el CV Albacete 1995-98 La temporada 1998-99 jugà al Vigetano Moreschi de l’A2 italiana L’any següent tornà a la Superlliga, aquest cop amb el CV Tenerife 1999-2000, el CV Burgos 2000-03 i el CV Las Palmas 2003-05 En…

S’entrena al Club Bétulo i s’ha especialitzat en les proves de 50 m esquena, 50 m lliure, 100 m lliure i 4 × 50 m estils El seu palmarès inclou la participació en el Campionat d’Europa 1997, un or i rècord del món en 4 × 50 m estils als Jocs Paralímpics de Sydney 2000, un or a l’Europeu 2001, dos ors al Mundial 2002, dos ors al Campionat Internacional d’Alemanya 2003, un bronze als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, un or al Campionat del Món 2006 i una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Arribà a Catalunya el 1988 i començà a jugar amb el Sitges abans de fitxar per la Unió Esportiva Santboiana 1988-2001 La seva posició al camp era la de tercera línia Guanyà una Lliga 1989 i dues Copes del Rei 1989, 2000 Fou internacional quatre vegades amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí el Cornellà i el Sant Cugat, fins que el 2010 fou nomenat seleccionador català

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de lluita lliure olímpica en les categories de 82 kg 2002 i 72 kg 2003 També obtingué en dues ocasions el subcampionat català sènior de 79 kg 2008, 2009

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942