Resultats de la cerca
Es mostren 6270 resultats
Viktor Franz Hess
Física
Físic bohemi naturalitzat nord-americà.
Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física
Cal·lípolis
Ciutat
Antiga ciutat de la costa meridional del Principat de Catalunya, l’únic testimoni de la qual és l’Ora Maritima de Ruf Fest Aviè.
Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d’assegurar-ne l’existència
L’Altra Ràdio
Programa radiofònic de Ràdio 4 (Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya) especialitzat en les telecomunicacions i la cultura audiovisual.
Creat la temporada 1979-80, és dirigit i presentat per Cinto Niqui El programa, que ha superat les 1700 edicions i els 30 anys d’existència, ha rebut els següents guardons
fòssil
Lingüística i sociolingüística
Mot que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i que hom troba només en sintagmes o en locucions.
Així, despús o despuis viu com a fòssil en el mot compost despús-ahir , i oir , en la locució oir missa
accessori
Dret
Tot bé, objecte (normalment amb caràcter instrumental) o dret que n’acompanya un altre de principal, del qual depèn la seva existència.
bauet
Transports
Bau que, a causa de l’existència d’una escotilla o de qualsevol altra obertura, no pot anar de banda a banda.
vida mitjana
Física
Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de ‘‘vida’’) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.
La constant de desintegració λ de l’espècie és λ = dn/n dt , on dn és el nombre de nuclis desintegrats en l’interval dt quan hi havia n nuclis hom pot demostrar que la vida mitjana τ és τ = 1/λ La vida mitjana τ és relacionada amb el període de semidesintegració o semivida T de l’espècie per la relació τ = T/ ln2
verb
Gramàtica
Categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal.
verb Paradigma de la conjugació regular És la categoria del fenomen, la que situa el subjecte en el temps, accident o morfema característic del verb a més, el verb també és marcat pels morfemes de persona, nombre, aspecte, mode i veu Aquests morfemes fan del verb una part variable de l’oració i constitueixen la seva conjugació, en flexionar-se el radical element que conté la significació lexical del mot o el tema verbal amb les desinències o terminacions, que donen lloc a les distintes formes de cada paradigma Els modes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les formes…
dinamisme
Filosofia
Teoria que admet en la realitat material l’existència de forces internes que no són reductibles a la massa i al moviment.
És oposat al mecanicisme i a tota idea de casualitat N'és una forma extrema el dinamisme o energetisme integral
fenomenisme
Filosofia
Doctrina que redueix la realitat als fenòmens en negar l’existència de quelcom transfenomènic o en afirmar la impossibilitat de demostrar-la.
Més que un sistema, el fenomenisme és una tendència o una actitud filosòfiques, vinculades a la comprensió del fenomen, i sovint equival a la negació de la metafísica i de la substancialitat