Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
castell de la Trinitat

Port de Roses, i al fons el castell de la Trinitat
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Roses (Alt Empordà), les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al SE de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la guerra del Francès Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat
Henri Queffélec
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou president de l’associació d’escriptors francesos 1965-69 Entre les seves obres es destaquen Au bout du monde 1949, Un royaume sous la mer 1957, premi de l’Académie Française, Solitudes 1973, Le voilier qui perdit la tête 1980, Ce sont voiliers que vent emporte 1984, etc
Víctor Amadeu II de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1773-96) i duc de Savoia (Víctor Amadeu III: 1773-92).
Fill i successor de Carles Manuel III Durant la Revolució Francesa acollí molts nobles fugitius i trencà les relacions amb França Els exèrcits francesos ocuparen Savoia i el comtat de Niça 1792 i Víctor Amadeu II, vençut per Napoleó 1796, hi hagué de renunciar tractat de París, 1796
José Cortines y Espinosa
Història
Militar
Militar.
El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid
Domingo Izquierdo
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità a Catalunya durant la Guerra Gran Pel desembre del 1794 li fou confiada, juntament amb FCGravina, la defensa del castell de Roses, que hagué de retre als francesos febrer del 1795 En 1799-1800 fou capità general de Catalunya, i en 1803-07 ho fou de València
Louis Armand
Enginyer francès.
Perfeccionà, als ferrocarrils francesos, el tractament de l’aigua d’alimentació de les locomotores i, després de la Segona Guerra Mundial, esdevingué director general i president de la SNCF Fou president de l’Euratom 1957-59 i formà part del consell d’administració de nombroses empreses industrials franceses importants
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
Berchtesgaden
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, als contraforts dels Alps de Salzburg.
Fou capital, fins a la secularització, d’un petit estat eclesiàstic del Sacre Imperi pabordia de Berchtesgaden El 1933 Adolf Hitler s’hi feu construir una residència de repòs Berghof, destruïda pels francesos el 1945, famosa per les negociacions que hi tingué, especialment el 1938, amb Halifax, Schuschnigg i Neville Chamberlain
Fredes
Poble
Poble (fredencs; 1 090 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés.
L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina