Resultats de la cerca
Es mostren 8947 resultats
aminoacidopatia
Patologia humana
Malaltia ocasionada pel trastorn del metabolisme d’un aminoàcid.
Hom en coneix gairebé un centenar les més destacables són la cistinúria, l'alcaptonúria i l'albinisme
ocnàcies
Botànica
Família de gutiferals que comprèn plantes llenyoses de fulles simples dentades, de flors generalment hermafrodites i pentàmeres i de fruits varis.
Consta de gairebé 400 espècies de les regions càlides, entre les quals hi ha l’azobé Lophira sp
turó de Tagamanent
Turó de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim de 1.058 m d’altitud, al NE del nucli de Tagamanent (Vallès Oriental).
Gairebé circular conserva les escasses restes del castell de Tagamanent i l’església de Santa Maria de Tagamanent
absintina
Química
Principi actiu amarg extret de les fulles del donzell.
Gairebé insoluble en aigua, és soluble en alcohol es fon a 68°C i és utilitzat com a estomacal
serra d’Andia
Serra
Serra dels Pirineus, al País Basc, a la regió de Navarra, de calcàries nummulítiques.
El cim de Beriain 1 494 m és l’altura major La serra forma una àrea forestal gairebé despoblada
dimiari | dimiària
Malacologia
Dit del mol·lusc lamel·libranqui proveït de dos músculs adductors.
Quan aquests dos músculs són gairebé iguals hom els anomena isomiaris isomiari, i quan són molt desiguals, anisomiaris anisomiari
polarització
Electroacústica
En els sistemes d’enregistrament magnètic, superposició d’un camp magnètic addicional al creat pel senyal a enregistrar, a fi d’aconseguir una linealitat acceptable en el funcionament.
Pot ésser amb corrent continu o altern, però és emprat gairebé sempre un corrent altern de freqüència ultrasonora magnetòfon
túnica
Anatomia animal
Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química, la tunicina.
Pot ésser molt gruixuda i presentar diversos relleus o incrustacions o gairebé transparent És irrigada per petits vasos sanguinis
boixac
Fruits de boixac
© C.I.C - Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija angulosa de 10 a 30 cm, amb les fulles lanceolades, enteres o denticulades, els capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i fruits en aqueni, tots fortament arquejats.
Es fa en terres conreades de la terra baixa a la muntanya mitjana, i floreix gairebé tot l’any