Resultats de la cerca
Es mostren 3179 resultats
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
colobrina
Militar
Antiga arma de foc portàtil consistent en un canó unit per anelles a una caixa que acaba en punta.
Fou utilitzada a la península Ibèrica a partir del s XV Les primeres notícies documentades d’aquesta arma als Països Catalans daten del 1452
Jàfet
Segons l’esquema genealògic que després del diluvi sistematitza els pobles coneguts a l’Orient bíblic, tercer fill de Noè.
És tingut per pare dels diversos pobles que ocupaven el nord de Pèrsia, Armènia, Turquia, Grècia, Itàlia i el sud de la península Ibèrica
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
estornell negre
Estornell negre
© Luis Egido
Ornitologia
Estornell de la família dels estúrnids, de plomatge completament negre durant tot l’any.
Sedentari, habita a la península Ibèrica, a l’Àfrica nord-occidental, a Còrsega, a Sardenya i a Sicília és ocell de pas als Països Catalans
serradella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors rosades o blanques, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, constret i reticulat.
Es fa en llocs sorrencs, al N de la península Ibèrica, a l’Aquitània i a les Açores, i també és plantada com a farratgera
cottolengo
Educació
Asil on s’acullen malalts i necessitats, mantinguts per la caritat pública, segons el model de la Piccola Casa della Divina Providenza, fundada a Torí per Giuseppe Benedetto Cottolengo el 1832.
El primer de la península Ibèrica fou el de Barcelona, creat el 1932 en memòria de l’actuació benèfica del jesuïta Jacint Alegre i Pujals
Esgueva
Riu
Riu de Castella, subafluent del Duero (124 km).
Neix a les Peñas de Cervera, contraforts occidentals de la Serralada Ibèrica Travessa la Meseta septentrional en direcció SW fins a Valladolid, on desguassa al Pisuerga
àguila imperial
Àguila imperial
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Àguila de grans dimensions, de color bru i cap groguenc; viu a les planes, a vegades vora els aiguamolls, i nia en els arbres.
És un ocell migrador que hiverna al sud-est d’Àsia pot ésser trobada amb molta dificultat al sud de la península Ibèrica, especialment a Doñana
missionera filla de la Sagrada Família de Natzaret
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1884 a Aiguafreda (Vallès Oriental) per Josep Manyanet i Vives.
La congregació té cura de collegis, residències per a noies, exercicis espirituals i activitats missioneres Té cases a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina