Resultats de la cerca
Es mostren 1861 resultats
Francesc Guillamet Naspleda
Esports aeris
Promotor de l’aviació.
Pioner de l’aeronàutica a l’Empordà Impulsà els vols de Josep Canudas a Figueres durant els anys 1923 i 1928 L’any 1931 fundà l’Aeronàutic Club Empordanès, del qual fou el primer president Promogué la construcció de l’aeròdrom Canudas de Figueres, a l’antic camp d’en Manol Organitzà diversos festivals aeris amb el suport de l’Escola d’Aviació de Barcelona El 1936 organitzà el primer Ralli Internacional de Barcelona juntament amb l’Aeroclub de Catalunya
Gimnàs Anfruns
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX
Avelino Garriga
Motociclisme
Dirigent de motociclisme.
Fou un del precursors del motociclisme a Catalunya i l’iniciador d’una nissaga vinculada al motociclisme Fou un dels creadors de la Penya Motorista Barcelona 1947 i impulsà diversos esdeveniments, com la Matinal pro Hospitals disputada a la muntanya de Montjuïc 1948, la Barcelona-Tarragona 1948 o la recuperació de la Pujada a l’Arrabassada 1949, que no es disputava des del 1932 També participà en la creació de les 24 Hores Motociclistes 1955 i del Gran Premi de Motociclisme 1956
Aranzazu de Olaortua Ugalde
Esport general
Dirigent esportiva.
Fou fundadora de la secció esportiva de l’Associació de Paràlisi Cerebral Aspace, posteriorment Club Aspace Barcelona, i del Club Esportiu Esbonat i Amistat Barcelona, del qual fou presidenta També impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i la Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral, de la qual fou presidenta Com a membre del consell rector de l’IMD Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, ha lluitat perquè els equipaments esportius municipals de Barcelona siguin plenament accessibles
Nèstor Biosca Borja
Esport general
Dirigent esportiu.
Collaborà en la creació de la Unió Ciclista la Sénia 1974, on impulsà una escola de ciclisme Fou sotsdelegat de la Federació Catalana de Ciclisme a Tarragona 1984 i presidí la Unió Esportiva la Sénia 1978-94 Assumí l’organització del Campionat de Catalunya infantil 1984 i el Campionat d’Espanya de cadets 1986 Collaborà amb les organitzacions de les voltes a Catalunya i Espanya i amb l’Associació de Ciclisme Professional Fou vicepresident de la Federació Catalana de Ciclisme 2008-09
Josep Anton Trabal Sans

Josep Anton Trabal Sans
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Periodisme
Esport general
Periodista i promotor esportiu.
Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936
Vidal de Blanes i de Fenollet
Cristianisme
Bisbe de València (1356-69).
Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona
Berenguer d’Erill i de Pallars
Història
Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur.
Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri 1365 Bisbe de Barcelona 1369-71, s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat Traslladat a la seu d’Urgell 1371, féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol
John Morris-Jones
Disseny i arts gràfiques
Edició
Gramàtica
Literatura
Gramàtic, crític, poeta i editor gal·lès.
Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928
H̱ālid I d’Aràbia Saudita
Història
Rei d’Aràbia Saudita (1975-82).
Fill del rei ‘Abd al-'Aziz II, durant el regnat del seu germà consanguini Fayṣāl II fou vicepresident del consell de ministres 1962-75 i príncep hereu de la corona 1965-75 Assassinat Fayṣāl II, el succeí en el tron, la qual cosa el convertí alhora president del consell de ministres Prooccidental, en política interior impulsà algunes reformes moderades, però aviat problemes de salut feren recaure el poder efectiu en el seu germanastre Fahd, que el succeiria en el tron
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina