Resultats de la cerca

Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis colonitzadors…

Fill de Leopold I, prosseguí la guerra de successió a les corones hispàniques a favor del seu germà, l’arxiduc Carles Carles VI Així mateix, per evitar que els suecs es posessin al costat de França, signà un acord amb Carles XII de Suècia a favor dels protestants Era casat amb Guillemina Amàlia de Brunsvic

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat al Chaco meridional Argentina En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia, on publicà Saggio sulla storia naturale della provincia del Gran Chaco 1789 Fou collaborador de LHervás y Panduro com a especialista de la llengua lulé

Autor de salms de completes Cum invocarem i Qui habitat a quatre i vuit veus violins, oboès, corns, violes i baix

Doctor en dret el 1908 i diputat de la SFIO per Prada el 1932, fou fundador a Tolosa de la revista Idées Libres , redactor del Midi Socialiste de Tolosa 1910 i director i redactor en cap del Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions 1913

Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848

Autor de la Chançon lemosina 1899, que celebra els fets regionals en una llengua superba, el sistema gràfic de la qual s’inspira en el dels trobadors i anuncia el d’A Perbòsc També publicà una Grammaire limousine 1895 Organitzador del felibritge, del qual fou majoral, i animador de la revista Lemouzi 1893, fou un personatge clau de la renaixença del país

Lluità en la primera guerra Carlina i assolí el grau de general Durant la guerra dels Matiners fou nomenat segon comandant general de Catalunya 1848 entrà a Catalunya i hi organitzà una efímera diputació general de Catalunya

Formà part del primer cos dels Mossos d’Esquadra, el qual lluità a les ordres de Pere Anton Veciana contra els guerrillers austriacistes, un cop acabada la guerra de Successió Fou caporal d’esquadra a Vila-rodona 1721, cap dels homes destinats a l’Arboç i al Vendrell 1723, comandant de fusellers 1728 i caporal a Valls, seu central de les esquadres 1729

Músic polifacètic i versàtil, combina una dilatada trajectòria com a solista amb la direcció orquestral d’obres de repertori i òpera, la composició i, sobretot, la creació i direcció d’espectacles escenicomusicals per tot el món Ha estat percussionista de l’orquestra de Concertgebouw d’Amsterdam 1992-98 solista i director artístic de l’Amsterdam Percussion Group des del 1993, i director artístic i titular de l’Orquestra Mundial de Joventuts Musicals des del 2005 Es preocupa particularment de la promoció i divulgació de la música contemporània i ha creat, entre d’altres, els espectacles…