Resultats de la cerca

Es formà al Club Atlético San Vicente - Universitat d’Alacant i debutà amb el primer equip l’any 1990 Entre el 1992 i el 1994 jugà amb el Futbol Club Barcelona Posteriorment, tornà al CA San Vicente en diverses etapes 1994-98, 2001-02, 2004-05, i també jugà al Sharkia Hockey Club d’Egipte 1999, al Rot-Weiss Köln alemany 2000, a l’Old Loughtonians Hockey Club d’Anglaterra 2001, al CD Universidad Complutense 2003 i al Chennai Veerans de l’Índia 2006 Fou 246 vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, on guanyà la medalla de plata, els de Sydney…

Fou campió de Catalunya absolut 1940 i campió de Catalunya de dobles 1934, 1935, 1942, 1949 Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya individual 1940, 1941 i un cop el de dobles 1941

Competí representant el Club Esportiu Power Mollet i el Power Ciborg Es proclamà campió de Catalunya de pressió amb banc 2010 en la categoria de menys de 100 kg Entrena al gimnàs Cervera de Mollet

Format al FC Barcelona, fou internacional juvenil Fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1994-98, amb el qual debutà a la màxima categoria, retornà al Barça 1998-2002 i es retirà al Sabadell 2002-03 Formà part de la selecció catalana absoluta

Debutà amb victòria en la Copa Yankee del 1975 Quedà tercer en les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb Domingo Gil i Paco Rico 1984 Guanyà el Premi Ciutat de Lleida en categoria Fuerza Libre amb una Yamaha Folch 1986 El 1995 reaparegué en les 24 Hores de Montjuïc en homenatge a Joan Soler Bultó

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí amb el Kas i…

Migcampista, començà en la categoria regional fins que la temporada 1943-44 fitxà per l’Alcoià 1945-50, amb el qual debutà a primera divisió Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on jugà durant sis temporades 1950-56, i després, dues més al Real Gijón 1956-58 Jugà un total de 163 partits i marcà 12 gols Acabà a l’Ontinyent 1958-59, a segona divisió, i posteriorment en fou entrenador

Dirigí el Premià Futbol Sala, l’EPIC Casino de Terrassa, el Indústries García B de Santa Coloma de Gramenet 1999-2000, el Montcada Futbol Sala, el Futbol Sala Sant Cugat, el Canet Futbol Sala i el Futbol Club Barcelona Aconseguí l’ascens a la divisió de plata del Premià FS i del Canet FS, competició que guanyà amb el Barça 2005 Posteriorment entrenà el Futbol Sala Predator del Japó, amb el qual guanyà la Copa Kanto, l’Escola Pia de Sabadell i l’Hospitalet Bellsport Entre el 1993 i el 1996 entrenà la selecció catalana juvenil i sub-21 També fou professor de l’escola d’entrenadors de futbol…

Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al viento 1979,…

Disconforme amb Carles I de Castella, el 1519 s’uní a les Comunitats de Castella Nomenat cap de les milícies de Toledo i capità general de les tropes comuneres 1520, ocupà Medina i Tordesillas, però fracassà en l’intent de rebre el suport de la reina Joana I Substituït en el càrrec per Pedro Girón, després de la traïció d’aquest fou restituït el mes següent en el seu lloc gener del 1521 En produir-se divergències entre els comuners, es mostrà partidari de continuar la lluita, conquerí Torrelobatón, però per l’abril fou derrotat a Villalar i executat La seva muller, María Pacheco, continuà la…