Resultats de la cerca

Base, començà a jugar a l’Escola Pia de Barcelona A 15 anys s’incorporà al Joventut de Badalona i debutà amb el primer equip la temporada 1983-84 Jugà amb la Penya fins a la temporada 1995-96, i guanyà dues Lligues ACB 1991, 1992, tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991, una Copa Korac 1990 i una Eurolliga 1994 Entre el 1996 i el 1998 va jugar al FC Barcelona, on obtingué una Lliga ACB 1997 La temporada 1998-99 s’incorporà al CB Girona, posteriorment retornà al Joventut de Badalona 2000-03, i disputà l’última temporada novament al CB Girona 2003-04 Amb la selecció espanyola es proclamà…

És fill de l’internacional Francesc Amat i net d’un dels fundadors del Club Egara, en el primer equip masculí del qual jugà des del 1983 fins al 2001 Davanter, debutà amb el primer equip de l’Egara la temporada 1995-96 Posteriorment passà al Reial Club de Polo 2001-05 i al Club Amsterdam 2005-06, per retornar al Club de Polo 2006-08 i al Club Egara 2008-13 El maig d’aquest any anuncià la retirada en acabar la temporada El seu palmarès comprèn nou campionats de Lliga 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2008, set de Copa 1993, 1998, 1999, 2000, 2003, 2008 i 2009 i una Copa d’Europa…

Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals han de tocar…

Format a l’Igualada HC, el 1982 fitxà pel FC Barcelona, en el qual jugà amb l’equip juvenil i sub-23 abans de debutar amb el primer equip i guanyar dues Copes del Rei, una Supercopa d’Europa i una Recopa El 1987 tornà a l’Igualada, on havia jugat cedit la temporada 1984-85, i l’any 1989 conquerí la primera Lliga de la història de l’entitat Posteriorment passà pel Liceo de La Corunya 1989-93, on guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Europa 1990, 1992, una Copa Intercontinental 1990, tres Lligues 1990, 1991, 1993 i una Copa del Rei 1991, i tornà al Barça 1993-99, amb el qual…

Des del 1958 fou jugador del Club Beisbol Siemens, de Cornellà de Llobregat, amb el qual jugà regularment el Campionat d’Espanya Fou delegat i posteriorment president del club El 1968 rebé el premi de la Federació Catalana de Beisbol al millor directiu de beisbol Es dedicà també a l’arbitratge de partits de la Lliga espanyola D’altra banda, fou vocal 1973 i president de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol 1997-2002 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2003 i la insígnia d’or de la federació catalana 2007

Membre del P&P Portal del Roc de Vilanova i la Geltrú, començà l’any 1997 Fou campió de Catalunya de joc per forats 2002, 2004, campió de Catalunya de dobles amb Marc Fortuny 2006 i millor jugador del rànquing de la federació catalana 2002, 2004, 2005, 2010 Amb la selecció catalana, es proclamà campió d’Europa 2010 i també guanyà la medalla de plata 2003 i la medalla de bronze 2005 Participà en torneigs internacionals, com la Challenge Cup Catalunya-Irlanda 2002, 2011, en l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005, en el Catalunya-Andorra 2006 i en el triangular…

S’inicià amb l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona 2007-10, en el qual compaginà les diferents modalitats de joc Al novembre del 2010 fundà el primer club de tamborí formalment constituït a Catalunya, el Barcelona Tamborí Club, del qual esdevingué jugador i president Guanyà dues edicions de la Lliga Catalana 2010, 2011 i el 2011 assolí la quarta posició a la Copa d’Europa de clubs en pista coberta i la tercera en el Torneig Internacional Catalunya Tambeach És membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tamborí des de la seva fundació

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

Al final de la dècada dels vuitanta jugà amb el Madrid 1981-83 i amb els Bombers de Barcelona, equip en què feu d’entrenador També fou entrenador de l’Horta-Guinardó Voleibol 1992-94, club que ascendí a primera divisió 1993-94, i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1995-2002, equip amb el qual assolí la Lliga Catalana 1995, 1996, el Campionat de Primera Divisió 1995 i l’ascens a la divisió d’honor, i del Son Amar de Palma, Mallorca 2003-05 Com a jugador fou internacional amb la selecció de Iugoslàvia

Jugà al Club de Dards el Vendrell i posteriorment com a jugador independent Guanyà tres Campionats del Món amb la selecció espanyola, un subcampionat del món per parelles, amb José Antonio Chico, i un tercer lloc, amb Toni Martín