Resultats de la cerca

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot

Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València…

El 1558 formava part de la capella musical del duc d’Alba, a Nàpols Posteriorment es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals d’Almeria i de Màlaga, on succeí a Juan Cepa Des del 1583 fins a la data de la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella Han sobreviscut molt poques obres seves Entre les que s’han conservat hi ha el motet a cinc veus Ave domina Maria , que es coneix sobretot gràcies a l’edició que en feu Hilarión Eslava en Lira Sacro-hispana Madrid, 1852-60

S’inicià al Club Bàsquet Alisos i completà la seva formació al Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1975-76 i guanyà la Copa del Rei Posteriorment jugà al CB Granollers 1976-78, retornà al Joventut 1978-82 i fitxà pel Ferrol 1982-85, 1986-87, el Mataró 1985-86, amb el qual jugà a primera divisió B, i el Caja de Ronda de Màlaga 1987-88 Disputà cinc partits amb la selecció espanyola absoluta Després de retirar-se, exercí d’entrenador a Ferrol, Gandia, Tenerife, Plasència i Alacant durant els anys noranta

Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols

Actuava de mig i de defensa i començà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida fins a la temporada 1954-55 i a continuació fitxà per l’Hèrcules, que a final de campanya el cedí al Linares Tot seguit milità quatre temporades en l’Sporting de Gijón 1956-60, dues al Màlaga 1960-62 i una al Melilla 1962-63 A primera divisió, amb el Lleida, l’Hèrcules i l’Sporting, disputà un total de 83 partits i marcà 8 gols

Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada 1885 Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa 1891, actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural Féu altres obres a Madrid com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro i a Zestoa tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria 1902, únic edifici estructuralment modernista de Madrid Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte urbanístic per a Madrid

Treballà a Itàlia i a Califòrnia, influït per Richard Neutra, i a Mèxic Fou director d’Informació Visual del Pla Marshall a Europa Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona Són obres seves el pavelló nord-americà a la fira mundial de Brusselles 1958 i els de medicina a la fira mundial de Montreal 1967 i de l’OECD a la fira mundial d’Osaka 1970 Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc

Passà pel planter del Futbol Club Barcelona 1978-82, l’Esines Sants 1982-83, els Bombers de Barcelona 1983-84 i l’Hispano Francès 1984-86, però la dissolució d’aquest últim el portà a l’Orient Puerto de Màlaga El 1987 tornà a Catalunya per jugar, de nou, als Bombers de Barcelona fins el 1990 i al Club Voleibol l’Hospitalet 1991-95, on es retirà Fou rematador i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor, el subcampionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat de Barcelona i el trofeu al millor jugador juvenil de Catalunya 1983

S’inicià en l’Epic de Terrassa i, després de dues temporades al primer equip, passà al Granollers la temporada 1977-78 En la posició de lateral, restà en el club vallesà fins a l’exercici 1981-82 Jugà després al Màlaga 1982-83, al GEiEG 1983-84 i de nou al Granollers 1984-89 Fitxà pel Terrassa 1989-90, però de nou fou repescat pel Granollers la mateixa temporada Com a tècnic dirigí entre d’altres el Banyoles, el GEiEG i el Bordils i també fou segon entrenador de Manel Montoya en la selecció catalana