Resultats de la cerca

Sembla que la seva veneració fou importada de terres llunyanes Sol ésser representada dreta, amb els pits descoberts i les mans sobre el ventre, amb el cap cobert amb una gorra cònica També figura en pectorals, juntament amb el déu del foc, Mixcoatl

Prengué l’alternativa a la Corunya 1944 de mans de Domingo Ortega Famós per la seva tècnica i la varietat dels seus recursos amb la muleta, es retirà el 1960, però tornà al toreig el 1971 per retirar-se definitivament el 1973

Biòleg marí, es donà a conèixer amb el poemari Diapasó amerat 1987, que va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre 1986, al qual han seguit Vol de mans 1988, Periscopi poemes 90-98 1999 i Estigis, Filogènies i Desficis 2006

Es fundà el 1921 i posteriorment s’anomenà MA La marca passà a mans de Jesús Batlló, que pilotà un dels seus cotxes en el II Trofeu Armangué i a la Pujada a l’Arrabassada 1923, en què quedà tercer i segon respectivament

Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…

Fou, durant molts segles, escala de la ruta marítima vers l’Índia i port comercial del seu hinterland africà, especialment del regne abissini d’Axum, com també punt de contacte cultural amb el món mediterrani Sofrí destrucció a les mans dels àrabs al segle VIII

Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380

Constava de dos recintes emmurallats i un torre circular que s’alçava al cim, i que encara es pot veure en part Documentat per primera vegada l’any 1133, en el testament de Gombau i la seva muller Agnès, la senyoria passà per moltes mans

L’òrgan del tacte pot ésser la pell, especialment la de les mans, però en els artròpodes i en d’altres invertebrats, el sentit del tacte és localitzat en els pèls tàctics, situats en els palps, les antenes i en altres parts del cos

És caracteritzada per la necrosi i la caiguda indolora dels dits de les mans i dels peus produïda per una contracció fibrosa progressiva i lenta S'observa especialment en homes de raça negra de països tropicals d’Àfrica i Amèrica S'anomena també dactilòlisi espontània