Resultats de la cerca

Situat al costat de l’estany de la Pleta de Broate, al vessant occidental del massís de la pica d’Estats, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a una altitud de 2218 m És un refugi metàllic d’emergència que fou installat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i inaugurat el 25 de setembre de 1988 Té capacitat per a divuit persones

És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca…

Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi…

És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…

Membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME, escalà diversos pics de Montserrat, els Pirineus, els Alps i les Dolomites Fou guarda del refugi Lluís Estasen del Pedraforca 1975-79 Realitzà la primera estatal de la integral de Peuterey al massís del Mont Blanc 1981, juntament amb Joan Cassola i Carles Carmona Formà part de les expedicions a l’Annapurna 1970, el Kan-chenjunga Central 1980 i el Saraghar 1982

De relleu muntanyós, continuació del massís Galaic, a excepció d’una estreta plana litoral, és drenada pel baix Minho, que fa límit amb Galícia, el Lima i el Cávado Bàsicament agrícola mill, vinya —és una de les zones productores de l’anomenat “vinho verde"— i castanyers i ramadera bestiar oví i aviram, té indústria alimentària i de la fusta i artesania El seu principal centre i cap és Braga

Entra en vigor la prohibició d’accés als turistes al massís Uluru, aprovada pel govern l’any 2017 Situat al Territori del Nord, enmig d’una plana desèrtica, és famós pel vermell de la roca del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular Els aborígens australians el consideren una muntanya sagrada i durant anys van reclamar que se’n prohibís l’accés

Situada a la dreta de l’Avairon, al límit del Massís Central, és un nucli industrial molt actiu confecció, blanqueries, conserves Fundada per Alfons de Poitiers 1252, fou molt castigada durant les guerres de la Reforma i per la pesta del 1628 Conserva diversos monuments medievals, entre els quals es destaquen l’església de Nòstra Dòna s XIV-XV i l’antiga cartoixa s XV, seu de l’actual hospici

S’inicià el 1972 al Grup Spelunca OJE de Barcelona El 1976 s’incorporà al Grup d’Investigacions Espeleòlogiques del Club Excursionista de Gràcia i fou cofundador de l’Espeleo Club de Gràcia 1979 Efectuà exploracions al massís pirinenc d’Arañonera, a l’Aragó, i també a Cantàbria A Catalunya portà a terme diverses topografies i treballs de catalogació de cavernes Elaborà el Catàleg espeleològic de Catalunya 2008

Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa