Resultats de la cerca

Es doctorà el 1973 a la Universitat de Tübingen Del 1978 al 1980 treballà al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg, i des del 1981, a l’Institut Max Planck de Biologia i Desenvolupament de Tübingen, del qual fou directora 1985-90 Des del 1990 és directora del departament de genètica d’aquest institut El 1992 rebé el premi General Motors d’investigació pels seus treballs sobre la genètica del càncer, i el 1995 fou guardonada amb el premi Nobel de medicina i fisiologia, que compartí amb els nord-americans Edward Lewis i Eric Wieschaus, pels seus descobriments sobre…

Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common…

Fou alumne de Helmut Kahlöfer i estudià a l’Acadèmia de Detmold Finalitzà els estudis el 1958 i fou nomenat organista titular de la Christuskirche de Wolfsburg Posteriorment es perfeccionà a París amb Gaston Litaize Tornà a Alemanya el 1961, i durant alguns anys fou titular de la Christuskirche de Düsseldorf El 1971 passà a ocupar el mateix càrrec a l’església Zum Heilbronnen de Berlín Publicà una edició crítica de l’obra per a orgue de JS Bach, editada per Breitkopf & Härtel entre el 1969 i el 1979 Feu nombrosos concerts per Europa i enregistrà l’obra completa per a orgue de Max Reger

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant,…

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…

L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…

Fundat per Joan-Carles Doval, procedent d’Edigsa, nasqué amb la intenció d’editar l’obra de grups catalans, amb especial interès per la música cantada en català El 1984 publicà les primeres quatre referències del seu catàleg Oslo, Programa, Rockson i Javier Asesin El seu extens catàleg inclou obres de pop, rock , jazz , flamenc i folk i hi destaquen treballs de noms de referència de la música catalana, com ara Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Sau, Pep Sala, Adrià Puntí, Al Tall, Grup de Folk, Joan Amèric, Max Sunyer, Héctor Vila i Xesco Boix El 25 de setembre de 2004…

Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats, com la…

Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París Exposà el 1915 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint El mateix any féu una fecunda estada a Girona Novament a París 1916, fou amic de Max Jacob i Modigliani i acusà la influència del cubisme, a partir del qual creà l’anomenat planisme al principi dels anys vint, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona Del 1920 al 1930 se centrà sovint en els temes de circ, que també interpretà com a escultor, dins un estil menys cerebral i més proper a l’ingenuisme de…