Resultats de la cerca

Organitzada per la Federació Internacional de Societats de Rem, la primera edició tingué lloc a Lucerna Suïssa el 1962 La 34a edició, coorganitzada amb la Federació Espanyola de Rem, es disputà a l’estany de Banyoles entre el 27 de juliol i l’1 d’agost de 2004 Es competí en diverses modalitats de rem no olímpiques Itàlia fou el país que aconseguí més medalles tres d’or i dues d’argent

En el Campionat d’Europa 1993 guanyà dues medalles d’or en persecució i carretera, i una de bronze en velocitat En el Campionat del Món 1994 guanyà una medalla de bronze en persecució També participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí una medalla de bronze en tàndem carretera i una quarta plaça en persecució, marca amb què baté el rècord d’Espanya d’aquesta especialitat Es retirà el 1996

Especialitzat en la pràctica de salmònids mosca, el seu palmarès inclou una medalla d’or 2008 i tres de bronze 2002, 2003, 2006 amb la selecció espanyola en el Campionat del Món de salmònids, i una de plata en el Campionat d’Europa 2010 Fou campió d’Espanya de salmònids mosca 2001 i amb la selecció catalana guanyà cinc medalles de bronze en el Campionat d’Espanya d’autonomies 2001, 2002, 2003, 2005, 2008

S’inicià a La Salle Bonanova i completà la seva formació al CE Universitari Fitxà pel Femení Sant Adrià 2005-08 –amb el qual disputà la Lliga Femenina 2– el CBF Cerdanyola 2008-09, el CBF Sarrià 2009-11 i el Joventut les Corts 2011-12 Amb la selecció espanyola, aconseguí dues medalles de plata en el Campionat d’Europa júnior 2004, 2005 i es proclamà campiona d’Europa sub-20 2007

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008

Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana

El 1905 installà el seu estudi a la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia Fou guardonat amb les medalles d’or de l’Exposició Aragonesa 1886, les Exposicions Universals de Barcelona 1888 i de París 1889 Mantingué una estreta relació amb Joan Maragall, del qual feu diversos retrats Feu també una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888 El seu net és el dissenyador industrial  Rafael Marquina i Audouard

Defensa, obtingué nou medalles d’or en el Campionat de Catalunya i en la Copa Federació 1997-2005 i set en el Campionat d’Espanya 1998-2002, 2004, 2005 Formà part de la selecció catalana Fou entrenadora de les categories juvenil i júnior de l’Associació Esportiva Sant Andreu, així com també de la selecció catalana i espanyola d’hoquei en línia També fou monitora de l’Escola Oficial de Patinatge Inline de Barcelona

Competí representant els clubs Bam Chun Dokwan i Lee Young Montcada Fou campió de Catalunya de tècnica i exhibició 2008 i d’Espanya de pumse El 2009 guanyà les medalles de bronze al Campionat del Món i al d’Europa de tècnica El 2003 fou nomenat director i mestre de l’alta escola d’arts marcials Song Duck de Barcelona Dirigí la seva pròpia alta escola de taekwondo, Bam Chun Dokwan III

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció