Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat des del 1952, llicenciat en filosofia i teologia, estudià a l’Institut Anselmià de Roma i a París Collaborà assíduament a Serra d’Or i a “Qüestions de Vida Cristiana”, i inicià els Colloquis de Montserrat Pòstumament fou publicat el seu llibre, Coses dels homes, coses de Déu 1966

Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals

Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador

Monjo a Antioquia, fou nomenat després bisbe de Constantinoble 428 Deposat en el concili d’Efes 431, fou tramès novament al seu monestir, i després fou exiliat a l’Alt Egipte Es conserven fragments de les seves cartes i dels seus sermons, i el 1895 hom trobà una versió siríaca del seu Basar d’Heràclides

Monjo cartoixà, residí a la cartoixa de Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins el 1835 Deixà una traducció castellana del  Blanquerna de Ramon Llull, que resta inèdita, i algun treball hagiogràfic en castellà, com la Vida de la venerable sor Eufrasia Mir inèdita, conservada en un manuscrit del 1646, una religiosa jerònima de Palma

Monjo de Montserrat 1899 Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia Austràlia, i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari Publicà treballs històrics a la Revista Montserratina , i edicions de mestres d’espiritualitat, com García de Cisneros i Alvarado

Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “…

Conserva una notable església romànica del s XII amb una nau allargada, que coronen tres cúpules, i absis, a l’interior dels quals s’obren tres capelles El portal és una de les realitzacions més reeixides de l’escultura romànica occitana, amb escenes del monjo Teòfil, el profeta Isaïes i un pilar decorat amb monstres i figures humanes entrellaçades

L’església de Sant Robert 1342-52 i 1370-78 n’és una notable obra gòtica La tomba de Climent VI, antic monjo i iniciador de la fàbrica, és una peça mestra de l’escultura del segle XIV hi sobresurt també la pintura mural de la Dansa macabra ~1460-70, el cadirat segle XIV i els tapissos segle XVI

Estudià a Montserrat amb Narcís Casanoves Fou mestre de capella de la catedral d’Eivissa i organista de la de Palència i de l’església del Palau, de Barcelona Autor de música religiosa El seu germà Ramon Marsal i Boguñà Terrassa 1781 — 1846, també deixeble de NCasanoves, fou monjo de Montserrat i un excellent intèrpret de violí i violoncel