Resultats de la cerca

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…

Situada a l’aiguabarreig del Yongjiang i del Yaojiang, prop de la riba meridional de la badia de Hangzhou, és un port fluvial important i un centre de comunicacions marítimes i terrestres És coneguda per la seva indústria alimentària exportació de conserves de tanys de bambú Seu d’una antiga colònia portuguesa 1522-42, fou un dels primers ports oberts al comerç europeu tractat de Nanquín, 1843 Al sud de la ciutat hi ha la pagoda de Tian Fengta, octagonal, de vuit pisos, considerada un dels monuments budistes més antics de la Xina

Situada en un contrafort del mont Gargano, és la localitat més alta de la Pulla 843 m, i és formada per carrerons estrets i cases blanques Nasqué entorn del santuari dedicat a l’arcàngel sant Miquel, del qual la tradició llegendària situa una aparició en aquest lloc Miquel L’església actual té un campanar romanicogòtic 1247-81, i la façana és del 1865 a l’atri interior hi ha un portal romànic, amb una porta de bronze treballada a Constantinoble s XI La població conserva encara altres monuments romànics

És un mercat agrícola de La Rioja Baixa, al centre d’una fèrtil horta Hi ha indústria derivada de l’agricultura Entre els monuments són notables la catedral és seu episcopal, iniciada a mitjan segle XII i continuada als segles posteriors, i les esglésies de San Andrés segles XVI-XVIII, San Francisco segle XVII i Santiago segles XVII-XVIII Antiga població dels vascons, en temps d’August li fou reconeguda la ciutadania Calagurris Julia Nassica El 1369 hi tingué lloc la proclamació del rei de Castella Enric IV Trastàmara

És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…

Centre d’una gran àrea agrícola cereals, vi, oli, ametlles amb indústries alimentàries derivades La ciutat, important ja a la Itàlia bizantina, fou fortificada cap al 1045 pels comtes de Trani Fou la residència predilecta de l’emperador Frederic II Els seus monuments més importants són la catedral, del s XII, que fou refeta en segles posteriors el palau ducal, del s XVI, i el Castel del Monte, bastit per Frederic II entre el 1240 i el 1250 i que domina una gran part de la Pulla i la Lucània

Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo

Centre comercial dels nòmades del Sàhara i dels habitants de les muntanyes de l’Atles Fundada el 1062 per l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, assolí un gran desenvolupament durant el domini almohade edificació de la mesquita Kutubiyya, un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica del Magrib El 1269 caigué en poder dels benimerins Després dels xerifats saidí i alauí, durant el protectorat francès 1912-56 fou administrada per la família Ġlāwī, el darrer representant de la qual fou un dels caps instigadors de la deposició del soldà Muḥammad V 1953

Poblada a l’època minoica, rebé onades de colonitzadors predoris i doris el primer millenni aC i arribà a rivalitzar amb Cnossos Conquerida Creta pels romans 67 aC, fou capital de l’illa, i més tard, metròpolis de la província de Creta i Cirene Fou també seu episcopal Les excavacions han donat a conèixer importants monuments de les èpoques prehistòrica, grega, romana i cristiana A l’àgora hom ha trobat un codi legal, les lleis de Gortina , referents al dret privat, en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V aC