Resultats de la cerca
Es mostren 3841 resultats
Francesc Alomar i Florit
Ciclisme
Ciclista.
Professional, aconseguí diversos premis Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952 Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc Després de participar a la Volta a França 1955 i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament
Emilio Comici
Escalada
Escalador i guia italià.
Efectuà més de 70 primeres ascensions d’una gran dificultat, entre les quals Civetta, paret NW 1931, Cima Grande di Lavaredo, paret N 1933 i Campanile Comici 1940 El 1936 visità Catalunya els Encantats Morí en un accident d’escalada
Ferran Comes
Història
Militar
Militar.
Veguer de Vic 1702-05 Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles 1705 Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14 Morí defensant el baluard de Santa Clara
Federico Colonna
Història
Duc de Tagliacozzo.
Durant la guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV de Castella Fou lloctinent de València 1640 i del Principat 1641 Morí poc temps després, durant l’atac catalanofrancès a Tarragona Era casa amb Margarida Branciforte d’Àustria
Pere Cerdà
Cristianisme
Predicador.
Ingressà al convent dominicà de Cotlliure influït per Vicent Ferrer, de qui esdevingué deixeble en l’art de predicar Morí en fama de santedat i fou enterrat a Santa Maria de la Penya Graus El seu culte fou autoritzat a Cotlliure
Joan X
Cristianisme
Nom que prengué Joan de Tossignano en esdevenir papa (914-928).
Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament
Ermengarda
Història
Reina de Provença.
Filla de l’emperador Lluís II, l’any 877 es casà amb Bosó de Provença Quan aquest morí 888, el seu fill Lluís III el Cec regnà a Provença sota la seva tutela Fou, després, abadessa de San Sisto de Piacenza
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Alba de Tormes
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, drenat pel riu de Tormes.
És un centre agrícola cereals, llegums, garrofers, patates, bleda-rave i ramader És un focus important de l’arquitectura romànica-mudèjar de maó Dins el convent de les carmelites són conservades les restes de santa Teresa de Jesús, que hi morí el 1582
Llucià d’Antioquia
Cristianisme
Teòleg i exegeta grec.
Sacerdot a Antioquia, hi fundà una important escola teològica, on ensenyà una doctrina subordinacionista que sembla haver estat una de les fonts immediates de l’arianisme Gaudí d’una gran reputació, i morí màrtir La seva festa se celebra el 7 de gener
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina