Resultats de la cerca

Fundà a Mataró el setmanari Mestral , i a Barcelona collaborà a Joventut i El Poble Català , i fou redactor de La Tribuna i un dels fundadors d' El Día Gráfico , que dirigí Després residí a Madrid collaborà també, cridat per Mdels SOliver, a La Vanguardia Publicà llibres de proses en castellà Aleluyas , 1919 Genios y figuras , 1928 i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú 1915

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881 caps de bestiar…

Investigadors nord-americans anuncien el descobriment a Shanidar Kurdistan iraquià de les restes articulades d’un espècimen de Neandertal, és a dir, que conserven gran part dels ossos en la posició original en què va morir Per les restes de pollen, els científics associen la troballa a un enterrament ritual on s’haurien collocat flors L’últim esquelet articulat de Nendertal es va trobar el 2010 a la cova Foradada Oliva, la Safor

Posteriorment fou atorgat a Enric d’Aragó, fill illegítim de Ferran I de Nàpols Passà al seu fill, Lluís, que el renuncià el 1494, en esdevenir clergue, a favor del seu germà Carles El 1507 Gerace fou concedida a Gonzalo Fernández de Córdoba, i vers el 1552 el marquesat fou comprat pels ducs de Terranova El 1609 fou erigit en principat de Gerace a favor de Girolamo Oliva-Grimaldi, tercer duc de Terranova

La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans

El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica

Al servei del vicecanceller de Catalunya-Aragó i, des del 1598, del duc de Lerma, n'esdevingué l’home de confiança i obtingué nombrosos càrrecs a la cort Aplegà aviat una fortuna important En 1612-14 fou ambaixador extraordinari als Països Baixos Felip III el féu comte d’Oliva i marquès de Sieteiglesias En caure Lerma 1618 fou empresonat, acusat de diversos crims i de corrupció administrativa, i fou executat tres anys després

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027

Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia