Resultats de la cerca

De família de cavallers, estudià dret a Salamanca, fou professor a les universitats d’Osca i de Barcelona, receptor de la batllia general de Catalunya, advocat fiscal i de la llotja de mar de Barcelona i del consell reial Remogut del càrrec arran de la guerra dels Segadors, s’ordenà de sacerdot, després d’haver estat casat i d’haver tingut fills És autor de tractats de dret civil Practicabilia commentaria et quotidianae praxi ad titulum D De conditionibus et demostrationibus causis et modis eorum quae in testamento relinquuntur , 1617, Variae juris resolutionum , 1630, sobre procediment…

Estudià a Llotja i treballà amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps i Arnau S'especialitzà en la producció d’imatgeria religiosa El 1971 guanyà en concurs el projecte i la realització del retaule d’alabastre per al santuari de Torreciudad Osca, la seva obra més coneguda El 1970 participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el Museu d’Art Modern de Barcelona actual Museu Nacional d'Art de Catalunya n'adquirí una escultura El 1981 realitzà els relleus de Sant Pere i Sant Pau al presbiteri de la catedral de Barcelona 1981 Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi…

Extrem dret, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà al Barcelona Atlètic i debutà oficialment amb el primer equip blaugrana en el partit de la vaga de la Lliga 1984-85 Continuà amb el filial i actuà de manera esporàdica en el primer equip fins que en l’edició 1987-88 hi ingressà de ple Disputà 23 partits 14 oficials amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa del Rei 1988 i de la Copa de la Lliga 1986 Després jugà a l’Oviedo, el Figueres 1989-90, el Llevant 1990-91, l’Àvila 1991-92, el Cacereño 1992-93, el Tremp 1993-94 i l’Osca 1994-96, equip en el qual es retirà com…

Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I d’Empúries, que volia erigir Castelló d’Empúries en…

Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà Tudmir…

Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i arqueologia…

Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…

Situat al Somontano de Barbastre, fins el 1956 pertangué al bisbat de Lleida

Forma part del grup de les Tres Sorores

Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes