Resultats de la cerca

S’inicià al Club Bon Pastor de Barcelona Després de tres anys passà a l’Esport Rogent En pes gall fou campió de Catalunya 1993, 1994, 1995 i subcampió d’Espanya amateur 1995 i en pes ploma, campió de Catalunya 1996 i subcampió d’Espanya amateur 1996 Disputà alguns combats com a professional fins la seva retirada el 2003

Hom creu que el seu contingut d’or fou inferior al de la dobra peterra dobla de Ferran I, d’un pes mitjà de 5,13 g, encunyada probablement al començament del regnat El pes del gentil posà de manifest grans variacions entre els 2,98 g i els 4 g degudes, segurament, a emissions diferents

S’inicià el 1971 a Terrassa Com a amateur es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de pes wèlter el 1978, i formà part de la selecció espanyola Passà a professional com a pes mitjà Un cop retirat es dedicà a entrenar, i, des del 1993, és tècnic i vicepresident del Club de Boxa Terrassa

Vida i obra Potser del llinatge de Pinós, respongué un enigma plantejat per Guillem de Berguedà En Gauseran, gardats cal es lo pes , amb total coneixement de causa però sense revelar-lo, Señer Guillem, lo pes que dit m’aves Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Pot ésser passatger o persistent Pot ésser constitucional o adquirit com a consequència de manca d’aportació alimentària ambiental manca d’ingestió per motius mentals anorèxia nerviosa malalties que dificulten la digestió o l’absorció malalties cròniques infeccioses i canceroses malalties del metabolisme diabetis malalties endocrines hipertiroïdisme, insuficiència hipofisària o suprarenal El signe més directe de l’amagriment és el dèficit ponderal manca de pes, però aquest és de difícil valoració objectiva, ja que, dintre certs límits, aquesta valoració del pes és condicionada per ideals…

S’inicià al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, en què desenvolupà tota la seva carrera, excepte un període que passà al club Vallehermoso de Madrid Acumulà vint-i-quatre títols de campiona de Catalunya, quinze a l’aire lliure i nou en pista coberta, i vint-i-cinc de campiona d’Espanya, disset a l’aire lliure i vuit en pista coberta, entre els anys 1967 i 1978 Fou campiona en curses de tanques, salt d’alçada, llançaments de pes i de disc i proves combinades Una lesió el 1971 li impedí participar en els Jocs Olímpics de Munic i limità la seva activitat als llançaments de pes i de disc…

Desenvolupà la seva trajectòria esportiva a Barcelona, entre el 1922 i el 1938 Fou campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1923 i el 1927, i campió d’Espanya de pes wèlter entre el 1934 i el 1936 Un cop retirat, fou durant un temps entrenador en els gimnasos de l’Obra Sindical de Educación y Descanso de Barcelona

El 1990 guanyà els Campionats d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant Formà part de l’equip de la Federació Catalana de Boxa Amateur que assolí la Copa del Rei També es proclamà dues vegades campió de Catalunya de pes mitjà 1988, 1989 El 1990 perdé la final del Campionat de Catalunya davant Joan Carles Escute

S’inicià en la pràctica de l’halterofília al Centre Gimnàstic Barcelonès, al qual representà en les competicions Es proclamà campió d’Espanya 1954 i de Catalunya 1955 en la categoria de pes ploma També fou subcampió de Catalunya de pes lleuger 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola, i disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Competí representant el Club de Boxa Hostafrancs de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà fort 1954 Integrà la selecció catalana de boxa amateur que disputà els Campionats d’Espanya, en els quals competí en la categoria de pes semipesant 1954 També formà part de la selecció espanyola, amb la qual participà en competicions internacionals