Resultats de la cerca

Fou professor a París Analitzà diverses substàncies alimentàries, com el blat Amb Persoz, estudià la sacarificació del midó, i descobrí la cellulosa, la dextrina i la pectina

Fou professor al conservatori de París Compongué 39 òperes, entre les quals cal esmentar Le postillon de Longjumeau 1836, Si j'étais roi 1852 i el ballet Giselle 1841

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, i del jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París

Vida Tot i que la producció musical que n’ha pervingut és breu, la fama de Dukas com a gran orquestrador i autor d’obres molt ben escrites és inqüestionable, com ho és també la gran tasca pedagògica que desenvolupà Paul Dukas no mostrà dots especials per a la música fins que, a 13 anys, semblà interessar-se per la composició El 1881 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb Georges Mathias i harmonia amb Théodore Dubois, i dos anys després compongué l’obertura Le roi Lear En aquest temps entrà a la classe de composició d’E Guiraud, on feu amistat amb Claude Debussy…

Es formà a Itàlia, i treballà a Saint-Gervais i a Saint-Eustache de París És autor del monument del Port-au-Change 1647, Louvre dedicat al jove Lluís XIV

Fou professor de patologia a la Faculté de París, a partir del 1876 Estudià l’aparell circulatori i el 1889 ideà l’esfigmomanòmetre Publicà Des lesions des ganglions lymphatiques viscéraux 1859

Des del 1894 actuà a l’Opéra de París Es féu cèlebre com a amant de Leopold II de Bèlgica En retirar-se publicà unes memòries Le ballet de ma vie 1955

Conservador del Cabinet des Médailles de París És autor d’estudis i catàlegs numismàtics La numismatique antique , 1944 i de diversos treballs sobre història de l’art i civilització hispànics 1947-1953

La seva obra, pictòrica i litogràfica, pren per tema les escenes de la vida moderna i de la guerra, amb un realisme moderat Boxador knock-out , 1927, Musée National d’Art Moderne, París

Acadèmic Especialitzat en escenes orientals, coloristes, i en retrats Autor de murals a París Sorbona, Hôtel de Ville, cúpula de l’Opéra-Comique, 1898 Fou mestre dels catalans Anglada i Camarasa i Gaspar Camps