Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
Sant Pere d’Arques (Coll de Nargó)
L’any 999 hi ha documentada la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere d’ Arcas , topònim identificat amb Valldarques, tot i que les afrontacions que s’expliciten en el document no permeten establir el lloc exacte de la seva situació Aquest esment és, d’altra banda, l’únic conegut relatiu a aquesta església Hom podria pensar que es tractava de la capella del castell de Valldarques, situat al costat del riu de Valldarques, però és tan sols una suposició
Sant Llorenç de Castellnou (Gavet de la Conca)
Art romànic
Malauradament no ens ha pervingut quasi cap notícia documental d’aquesta església És inclosa com a capella de la parròquia de Sant Salvador de Toló en la visita pastoral del 1758, on consta la capella de la masia de Castellnou De l’església de Sant Llorenç, situada en el lloc de Castellnou, només es conserven algunes filades que permeten entreveure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell de cÀrreus ben tallats, propi del segle XII
Santa Engràcia de Merli (la Pobla de Roda)
Art romànic
El Diccionario de P Madoz, al segle passat, ja féu esment d’aquesta capella com a arruïnada, a un quart d’hora del poble de Merli De l’església de Santa Engràcia només han restat algunes filades dels murs, que permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, capçada probablement per un absis semicircular L’església era construïda amb un aparell de carreuons a penes escairats, disposats en filades irregulars, el qual palesa una obra rústega de difícil datació, però probablement del segle XII
esmaltadora
Fotografia
Aparell per a esmaltar fotografies.
Consisteix en una placa metàllica polida on hom disposa les fotografies un cop sortides del darrer bany del procés de revelatge i un cop passades per una solució esmaltadora Aquesta placa va muntada en una caixa que conté una sèrie de resistències elèctriques encarregades d’evaporar l’aigua de les còpies i d’assecar-les Per a grans laboratoris, hom fabrica esmaltadores cilíndriques o de tambor, augmentant així la superfície metàllica polida, les quals permeten d’esmaltar alhora un nombre més gran de fotografies
SeaWIFS
Electrònica i informàtica
Espectroradiòmetre del satèl·lit SeaStar, instal·lat el 1994.
El sensor obté dades del color dels oceans, que permeten analitzar i quantificar la producció primària de l’oceà i veure com afecta la bioquímica global Les dades s’utilitzen per a fer un seguiment del paper dels oceans en el cicle de carboni, com també l’intercanvi d’altres elements i gasos crítics entre l’atmosfera i l’oceà Consta de vuit bandes espectrals de mesura que van des de l’espectre visible fins a l’infraroig Les dades de SeaWIFS són rebudes diàriament
peu
Música
Secció extrema inferior del tub d’alguns aeròfons que no acaben en un pavelló, en la qual la variació del diàmetre interior és molt petita.
Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes
Dmanisi
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè superior, datat en 1,8 milions d’anys, situat a la república de Geòrgia.
El jaciment posà al descobert una important fauna de mamífers, com l’elefant meridional, el cavall de Stenon, el rinoceront etrusc i una variada diversitat de cèrvids, els quals eren presa del gos, l’os etrusc, la hiena perrieri i els grans depredadors, com el meganteri i l’homoteri La troballa d’una incompleta, però ben preservada, mandíbula humana fou una important contribució a la paleoantropologia La fauna associada, la datació, els instruments lítics i les restes humanes trobades permeten afirmar que l’assentament humà de Dmanisi és el més antic d’Euràsia
l’Almoina
Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat de València, junt a la Seu.
Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda , i àmbits domèstics, entre d’altres Té una superfície de 2 500 m 2 que permeten, de manera privilegiada, conèixer l’evolució de la ciutat de València
internet de les coses
Electrònica i informàtica
Xarxa basada en els protocols d'internet que incorpora objectes quotidians o ‘‘coses’’ amb capacitat de comunicació.
Gràcies al fet que la versió 6 del protocol d’internet IPv6 augmenta dràsticament el nombre d’adreces IP disponibles, s’obre un gran espai perquè nous dispositius es puguin comunicar a través d’internet Aquest fet, combinat amb els avenços en microelectrònica, que permeten dotar d’una certa intelligència capacitat de procés i memòria qualsevol objecte quotidià una bombeta, un envàs de iogurt, una nevera, etc, possibiliten comunicar-se amb qualsevol d’aquests objectes, i que aquests objectes intercanviïn informació entre ells a través d’una connexió a internet
turbulència
Física
Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina