Resultats de la cerca

Subcampiona d’Europa de salt d’alçada el 1954, i campiona el 1958 i el 1962, fou campiona olímpica el 1960 i el 1964 Entre el 1951 i el 1961 augmentà el rècord mundial d’1,77 m a 1,91 m Retirada de la competició el 1967, del 1988 al 2005 presidí la Federació d’Atletisme de Romania

Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt Guanyà el primer Gran Premi del Ralli de 1000 km 1953 i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys Obtingué la medalla d’or del Ralli Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough Regne Unit, Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó…

S’inicià en ciclisme de muntanya al Club BTT Lleida, però s’especialitzà en pista i carretera Guanyà la medalla de bronze en persecució individual i per equips als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 També participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 D’altra banda, guanyà la medalla d’or en persecució individual al Campionat del Món 2004 —on vencé el britànic Robert Hayles i baté el rècord estatal de la distància 4 km amb un registre de 419,382 min—, la medalla de plata 2005 i la de bronze 2003, 2007 També aconseguí el bronze per equips al Mundial 2004 Guanyà proves de la Copa del Món…

El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del s XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament

Fou campio-na de Catalunya de 400 m llisos en dues ocasions 1972, 1973 i establí el rècord català de 4 × 400 m 1973 amb una selecció de Barcelona Guanyà la cursa Jean Bouin 1973 i, abans de retirar-se, fou seleccionada per Espanya per a una Copa del Món de marxa atlètica Un cop retirada, es dedicà a entrenar

Germana dels jugadors de bàsquet Rafael i Tomàs Jofresa, començà a fer atletisme a 17 anys Fou cinc cops campiona de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1993, 1995, 1996, 1997, 1999 i quatre en pista coberta 1993, 1994, 1996, 1997 El 1994 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya i establí el rècord català de la prova

Competí pel Centre Gimnàstic Barcelonès i el Club Atlètic Vic Fou la gran dominadora del llançament de javelina a Catalunya durant quasi una dècada i aconseguí sis cops el Campionat de Catalunya 1983, 1985, 1986, 1989, 1990, 1992 i millorà sis vegades el rècord català Guanyà també el Campionat d’Espanya 1991 i fou tercera classificada en tres ocasions més 1984, 1986, 1990

Especialitzat en el billar de caramboles, té el rècord de Campionats de Catalunya a una banda, amb catorze victòries, a més de cinc Campionats d’Espanya, un bronze europeu i una setena posició al Campionat del Món del 2009, disputat a la seva població natal Des del 1993 ha participat en múltiples Campionats d’Europa, també en les especialitats de quadre 47/1, 47/2 i 71/2

Formada a l’Agrupació Cultural Esportiva Riudellots, desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou campiona de Catalunya júnior 2002, promesa 2003, 2004 i absoluta de salt de perxa a l’aire lliure 2004 i en pista coberta 2005 Disputà el Mundial júnior 2002 Millorà cinc cops el rècord català en pista coberta entre el 2001 i el 2004

Especialitzat en resistència, participà en tres edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1973, 1974, 1975, en què es proclamà campió d’Espanya de Resistència en 250 cc en guanyar l’edició del 1974 fent parella amb Jordi Lluís Boquet, edició en la que bateren el rècord de voltes 665 de la categoria, fita no superada fins el tancament del circuit