Resultats de la cerca

Filla de Sanç I de Portugal i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV Fou casada amb Enric I de Castella quan aquest era menor d’edat el matrimoni, no consumat, fou anullat per Innocenci III, i Mafalda es retirà al monestir portuguès d’Arouca

Filla de Jordi III El seu regnat marcà l’època més esplendorosa en el camp polític i cultural

Succeí la seva cosina Ranavalona II quan França acabava d’ocupar Tamatave Pel tractat del 1885 cedí a aquesta potència la direcció exterior del regne i el 1895 acceptà el protectorat francès Acusada de conspirar, fou destronada i deportada a Alger 1897

Succeí el seu marit Radama I 1828 i perseguí els cristians i els europeus a instàncies dels aristòcrates malgaixos que s’havien enriquit amb el tràfic d’esclaus Una reacció anglofrancesa 1845 aturà la campanya, però el descobriment d’una conjura familiar l’empenyé a perseguir altre cop els cristians i a expulsar els europeus

Filla de Joan Galeàs Sforza, duc de Milà, i d’Isabel d’Aragó germana de Ferran II de Nàpols, visqué en la seva joventut a Nàpols i a Bari i fou educada per Crisostomo Colonna Juntament amb la seva mare, fou el centre de la vida cortesana napolitana durant el virregnat de Ramon de Cardona Amb el nom de Belisana quedà reflectida en la protagonista principal de l’anònima novella en castellà, probablement d’autor valencià, Qüestión de amor 1513 Casada amb Segimon I de Polònia, introduí en aquella cort el luxe de la societat catalanonapolitana El rei morí el 1548, i el 1555 Bona…

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada

Filla d' Amalric I de Jerusalem i d’Agnès de Courtenai, es casà amb Guillem de Montferrat, de qui enviduà al cap d’un any i de qui tingué, pòstum, Balduí, el qual, coronat com a successor de Balduí IV de Jerusalem 1185, morí al cap de poc sense arribar a la majoria d’edat Llavors Sibilla, casada mentrestant 1180 amb Guiu de Lusignan, obtingué la corona de Jerusalem Ambdós menaren un govern desafortunat i Sibilla morí durant el setge contra l’exèrcit de Saladí

Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid 1246 o 1249, amb el futur Alfons X de Castella i Lleó Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella 1253, Violant ja havia tingut una filla Berenguera, que fou la primera dels deu fills que tingueren…

Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361

Filla del príncep Hermann de Wied, es casà 1869 amb Carles I de Romania Amb el pseudònim de Carmen Sylva , escriví en alemany, en francès i en romanès A les seves obres poètiques Safo 1880 i Unter der Blume ‘Sota la flor’, 1903, de caire romàntic, cal afegir novelles i narracions, el recull de llegendes Rumänische Dichtungen ‘Poesies romaneses’, 1881 i les Pensées d’une reine 1883