Resultats de la cerca

Membre del Club Egara, ocupa la posició de defensa Jugà en la divisió d'honor espanyola, i guanyà una Lliga 2016 Jugà en el Leuven belga 2016-18, i la temporada 2018-19 retornà a l’Egara, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 2019 Formà part de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic, i fou medalla de plata als Campionats d’Europa 2019

Collaborador d' Hora de España i altres publicacions, s’exilià a l’Amèrica del Sud després de la guerra civil Dels seus llibres es destaquen Maria Pita e Tres retratos medievales 1944, Lonxe 1954 i Torres de amor 1942, aquest darrer en castellà La seva poesia és d’inspiració social i política El 1976 retornà a Espanya Pòstumament s’ha publicat Lorenzo Varela Poesia 1979, recull de la seva obra, i Homaxes 1979, recopilació de poemes dispersos

Començà al Futbol Club Barcelona i tot seguit jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 2001-02, el Llevant 2002-03 i el Centre d’Esports Sabadell 2003-05 Retornà a l’Espanyol 2005-10, amb el qual guanyà una Lliga 2006 i tres Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, i la temporada 2010-11 fitxà pel Club Esportiu Sant Gabriel Juga de lateral esquerre i ha estat diverses vegades internacional La temporada 1998-99 fou campiona d’Espanya amb la selecció catalana

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1996-97 procedent de la Unió Deportiva Atlètica Gramenet Migcampista, alternà l’Espanyol B amb el primer equip Després de sengles cessions a l’Hèrcules i el Deportivo Alavés 1998-2000, retornà a l’Espanyol 2000-05, amb el qual disputà 137 partits de Lliga i marcà 1 gol Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 2005-07, la segona temporada a primera divisió, i al Granada 2007-09 Actuà dues vegades amb la selecció catalana

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

Migcampista format al planter del FC Barcelona, jugà al filial 1988-93 i fou cedit al Rayo Vallecano, amb el qual debutà a primera divisió, i al Palamós Després fitxà pel Cadis i el Granada i la temporada 1999-2000 s’incorporà al Club Gimnàstic de Tarragona, i acabà al Cornellà l’any 2001 Retornà al Barça per entrenar els equips inferiors, fou entrenador del Dinamo Tbilisi de Geòrgia 2011-12 i del Centre d'Esports Sabadell novembre del 2014-febrer del 2015

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

L’any 1991 inicià els entrenaments amb Jordi Murio al Club Natación San Rafael fins el 1997, any que retornà al Club Natació Montjuïc Tot i això competí pel Club Natació Barcelona per qüestió de llicències El seu palmarès inclou una medalla d’or i quatre de plata en el Campionat d’Europa 2001, una de plata en el Mundial 2002 i una d’or i una de plata en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 L’any 2002 es retirà