Resultats de la cerca

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1996-97 procedent de la Unió Deportiva Atlètica Gramenet Migcampista, alternà l’Espanyol B amb el primer equip Després de sengles cessions a l’Hèrcules i el Deportivo Alavés 1998-2000, retornà a l’Espanyol 2000-05, amb el qual disputà 137 partits de Lliga i marcà 1 gol Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 2005-07, la segona temporada a primera divisió, i al Granada 2007-09 Actuà dues vegades amb la selecció catalana

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

Migcampista format al planter del FC Barcelona, jugà al filial 1988-93 i fou cedit al Rayo Vallecano, amb el qual debutà a primera divisió, i al Palamós Després fitxà pel Cadis i el Granada i la temporada 1999-2000 s’incorporà al Club Gimnàstic de Tarragona, i acabà al Cornellà l’any 2001 Retornà al Barça per entrenar els equips inferiors, fou entrenador del Dinamo Tbilisi de Geòrgia 2011-12 i del Centre d'Esports Sabadell novembre del 2014-febrer del 2015

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

L’any 1991 inicià els entrenaments amb Jordi Murio al Club Natación San Rafael fins el 1997, any que retornà al Club Natació Montjuïc Tot i això competí pel Club Natació Barcelona per qüestió de llicències El seu palmarès inclou una medalla d’or i quatre de plata en el Campionat d’Europa 2001, una de plata en el Mundial 2002 i una d’or i una de plata en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 L’any 2002 es retirà

Migcampista, s’inicià a la Unió Esportiva Lleida 1974-77, passà al Burgos 1977-78, on debutà a la primera divisió, i fitxà pel Futbol Club Barcelona, però tan sols hi jugà 16 partits, tres dels quals a la Lliga 1978-79 Guanyà la Recopa d’Europa i fou cedit a l’Almeria 1979-81, però alternà amb el Barcelona Atlètic 1980-83 Retornà a la màxima categoria al Múrcia 1983-86 i acabà jugant novament al Lleida 1986-88

Els primers procediments emprats es basaven en la destillació actualment, però, hom empra el desasfaltatge amb dissolvents propà liquidat, o bé alcohols alifàtics El residu de la destillació és posat en contacte amb el solvent a contracorrent en una columna a una temperatura de 30 a 60°C i a una pressió de 3 a 4 MPa Els productes de cap oli i solvent i de cua asfalt i solvent de la columna són separats i el solvent retorna al procés

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965