Resultats de la cerca

D’origen teatral, debutà en el cinema amb El chacal de Nahueltoro 1968 Director de Chile Films durant el mandat de SAllende, realitzà llavors Compañero presidente 1971 i La tierra prometida 1973 Posteriorment, exiliat a Mèxic dirigí Actas de Marusia 1975, El recurso del método 1978, Alsino y el cóndor 1982, etc El 1985 retornà clandestinament a Xile i rodà el documental Acta general de Chile També ha dirigit Sandino 1990, a Nicaragua, Los naúfragos 1993 i Tierra del Fuego 2002

Els primers procediments emprats es basaven en la destillació actualment, però, hom empra el desasfaltatge amb dissolvents propà liquidat, o bé alcohols alifàtics El residu de la destillació és posat en contacte amb el solvent a contracorrent en una columna a una temperatura de 30 a 60°C i a una pressió de 3 a 4 MPa Els productes de cap oli i solvent i de cua asfalt i solvent de la columna són separats i el solvent retorna al procés

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

Començà al Futbol Club Barcelona i tot seguit jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 2001-02, el Llevant 2002-03 i el Centre d’Esports Sabadell 2003-05 Retornà a l’Espanyol 2005-10, amb el qual guanyà una Lliga 2006 i tres Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, i la temporada 2010-11 fitxà pel Club Esportiu Sant Gabriel Juga de lateral esquerre i ha estat diverses vegades internacional La temporada 1998-99 fou campiona d’Espanya amb la selecció catalana

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1996-97 procedent de la Unió Deportiva Atlètica Gramenet Migcampista, alternà l’Espanyol B amb el primer equip Després de sengles cessions a l’Hèrcules i el Deportivo Alavés 1998-2000, retornà a l’Espanyol 2000-05, amb el qual disputà 137 partits de Lliga i marcà 1 gol Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 2005-07, la segona temporada a primera divisió, i al Granada 2007-09 Actuà dues vegades amb la selecció catalana

Es doctorà el 1966 a la Southwestern Medical School de la Universitat de Texas, a Dallas Associat a F M Michael Brown , ingressà al National Institute of Health de Bethseda i, després de treballar a la Universitat de Washington en aspectes genètics de la malaltia coronària, retornà 1972 a la Universitat de Texas on, amb M Brown, estudià els factors genètics que intervenen en el metabolisme del colesterol L’any 1985 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb el seu company

Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra

El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa 1808 i 1809 assistint els combatents i els ferits Se n’anà més endavant a València i hagué de refugiar-se finalment a Cadis Retornà a Saragossa 1813, on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la 1814