Resultats de la cerca

Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell,  Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li…

Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa  el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats  a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina  1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire  i L’Assiete au…

Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Estudià magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes 1866-68 i a Ciutadella 1869-1912 Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona 1888 i publicà les revistes La Alegría de la Escuela , Alma de Maestro i…

Accions del consumidorisme són l’anàlisi dels productes de consum i la publicació dels resultats en revistes de consumidors El consumidorisme influeix també en els fabricants i distribuïdors i en les mateixes autoritats i assoleix, així, resultats notables Iniciat als EUA, adquirí el 1960 estatus internacional en les International Organization of Consumer Unions La Comunitat Europea ha formulat 1975 i 1981 dos programes europeus de protecció dels consumidors

Participà en la direcció de les revistes “Sicània” 1958-59 i “València Cultural” 1960-64, i és autor de Compendio de geografía del Reino de Valencia 1955, Programa de redreçament cultural 1960 i Itiner-rutas y pueblos de España 1973 Sobre la seva trajectòria en el periodisme valencià, cal remarcar les obres Índex de collaboracions en premsa de Vicent Badia i Marín 1986 i Índex 50 anys 1940-1990 1991

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966

Nasqué amb el propòsit de promoure la química europea dins i fora de l’àmbit europeu, facilitant la comunicació entre els químics europeus, i aprofitar les possibilitats que proporciona internet per a fer circular la informació relacionada amb la química La revista oficial de l’organisme és d’abast continental, European Chemistry Chonicles , i ha permès substituir una sèrie de revistes d’àmbit estatal per una única publicació

És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals ‘Mirador’, ‘El Be Negre’, ‘La Publicitat’, ‘Serra d’Or’, ‘Avui’ Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990