Resultats de la cerca
Es mostren 3243 resultats
canyís
canyís2
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla.
Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc La subespècie ruscinonensis , més alta 4-6 m, abunda al litoral mediterrani
Zululàndia
Geografia històrica
Regió de l’Àfrica meridional, actualment a la província de KwaZulu/Natal, Sud-àfrica, que constitueix el territori de l’antic regne zulú.
Forma la franja septentrional del Natal, entre les serres septentrionals de les Drakensberg i l’oceà Índic i entre els rius Pongolo N i Tugela
ànec canyella
Ànec canyella
© David Blank
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, similar a l’ànec blanc, però de color canyella.
El mascle té un collaret negre És propi dels països orientals Viu a les platges dels llacs o a les ribes dels rius Als Països Catalans és rar
bosc en galeria
Silvicultura
Geobotànica
Bosc que ocupa bandes llargues i estretes de terreny, únicament en les quals troba les condicions que li calen.
En general, les galeries de bosc segueixen el curs de rius o el fons humit de les valls és el cas del bosc de ribera als països mediterranis
Ptolemenu escriu l’Indicatori Geogràfic
L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques 127-148
haplosclerines
Zoologia
Ordre de la classe de les demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per megascleres, apuntades pels dos extrems amb espongina o sense i microscleres.
Inclou els gèneres Spongilla , que habita a les aiguës dolces, i Chalina , que habita a les marines Són comunes als rius i a les costes dels Països Catalans
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
Mar Chiquita
Llac
Llac salat a la regió del Centre, Argentina, al N de la província de Córdoba.
Forma una conca endorreica i és vorejada de petits estanys i d’àrees pantanoses Els emissaris principals són els rius Dulce, al N, i Primero i Segundo, al S
pluvial
Geologia
En paleoclimatologia, dit d’un període molt plujós corresponent al període d’expansió glacial.
En les zones seques de l’àrea tropical recorda també un paleoclima més humit emprat com a terme hidrogràfic indica un règim específic dels rius, originat per la pluja
barb caní
Ictiologia
Peix perciforme, de la família dels blènnids, semblant a les bavoses, de tons verds i bruns, proveït de tentacles superciliars.
Com a les altres espècies de la família, els mascles preparen un niu i tenen cura dels ous Són freqüents a la Mediterrània i als rius que hi desemboquen