Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
confessió
Arqueologia
Cristianisme
Sepulcre d’un màrtir (confessor de la fe) damunt el qual hom ha construït un altar.
Una finestrella permet la veneració del màrtir per part dels fidels Més baixa que el nivell de l’església, la confessió ha donat sovint origen a la construcció d’una cripta sota el presbiteri Entre les diverses esglésies que tenen una confessió, cal esmentar les romanes de Sant Climent, Sant Joan del Laterà i, sobretot, Sant Pere del Vaticà
René Jeannel
Espeleologia
Espeleòleg.
Doctor en Medicina i en Ciències Naturals, és el bioespeleòleg amb l’obra més extensa Deixeble del romanès Emile George Racovitza, entre el 1909 i el 1917 recorregué Catalunya a la recerca de fauna subterrània i classificà un gran nombre de nous exemplars Disposà de la collaboració del mateix Racovitza, Faura i Sans, Rocafort, Bolívar i d’altres
Prohibició a les empreses d’espiar el correu electrònic dels empleats
El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència a favor d’un ciutadà romanès que el 2008 va ser acomiadat després que es comprovés que enviava correus privats des de l’ordinador de l’empresa, a la qual va denunciar per violació de la privacitat La sentència estableix jurisprudència per als quaranta-set estats membres del Consell d’Europa
Senlis
Ciutat
Ciutat del departament de l’Oise, a la Picardia, França.
Indústries electromecàniques i alimentàries Ciutat galloromana — Augustomagnus —, era bisbat al s IV, i conserva construccions romanes, com l’amfiteatre, i d’èpoques medievals, com la catedral, del s XII, amb una magnífica portada del mateix segle i una torre del XIII, així com les esglésies gòtiques de Saint-Pierre i l’antiga església abacial de Saint-Vincent
Gai Oppi
Història
Tribú de la plebs romà.
El 215 aC, durant la guerra contra Anníbal, proposà la creació de la Lex Oppia encaminada a reprimir el luxe i la fastuositat — segons alguns autors antics, descarada — de les dames romanes Aquesta llei, considerada com una de les disposicions sumptuàries més antigues, fou abrogada l’any 195 aC, malgrat la forta oposició del censor Marc Porci Cató
el Remei de Caldes

Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al N de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari La primera capella coneguda s’aixecà el 1548 la imatge, que era de terra cuita, es perdé al s XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i la capella S'hi celebra un important aplec el dia de la festa
nàrtex

Església de Sant Jaume de Queralbs (Ripollès); en primer terme, vista del nàrtex
© Fototeca.cat
Arquitectura
Vestíbul, pòrtic situat davant la porta d’una església.
Normalment constava de columnes i d’arcades, i podia trobar-se com una construcció aïllada o bé arran de la façana En l’antiga església era destinat a acollir els catecúmens i els penitents Fou una part integrant de les esglésies orientals i romanes paleocristianes En algunes esglésies n'hi havia un d’interior esonàrtex i un altre d’exterior exonàrtex
Salvador Alcón Ribas
Ciclisme
Dirigent i tècnic vinculat al ciclisme de BTT raid.
Debutà en la competició al Club Ciclista Esparreguera Participà en el primer Obert d’Espanya BTT celebrat a Catalunya 1991, i es mantingué en actiu fins l’any 1993, any que aconseguí el subcampionat de Catalunya de BTT raid Aquell mateix any formà part del grup fundacional del Club Ciclista Bike Romanes de Granollers, del qual fou escollit president el 1994
Tighina
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Té escola tècnica i de medicina Conquerida pels turcs el 1484, que li donaren el nom de Bender, aquests hi construïren una fortalesa s XVI, encara conservada Sota domini rus i posteriorment soviètic des del 1812, fou anomenada Bendery fins que el 1991 recuperà el nom romanès
Xavier Temporal Bassa
Ciclisme
Ciclista de BTT especialitzat en descens.
Començà a competir el 1999 en l’àmbit estatal i internacional proves de la Copa del Món Passà pels equips Maxxis-MSC, Bike Romanes, XMS, Trinxacadenes i Guak Entre els seus principals resultats destaquen la victòria al Campionat de Castella-la Manxa 2005, l’Obert Catalunya de descens 2006, el Campionat de Madrid 2008 i el Campionat de Catalunya de màster 30 2013
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina