Resultats de la cerca
Es mostren 2026 resultats
ortosa
ortosa
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les…
lacòlit
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva que ve d’una massa inferior batolítica.
La forma, bé que variada, és generalment en bosses horitzontals d’acord amb els plans de sedimentació de les roques travessades La part superior de les roques sedimentàries és bombada, a causa de la força de la roca intrusiva
serra del Castellar
Fortificació de la Serra de Castellar. Al llarg d’unes roques que hi ha a la carena del serrat, es veuen restes de diferents construccions: una torre i un cos annex a aquesta torre
© Fototeca.cat
paragneis
Mineralogia i petrografia
Gneis format per metamorfisme de roques sedimentàries.
Lenskie stolby
Roques de la república d’Iacútia (Rússia).
cristal·lofíl·lic | cristal·lofíl·lica
Mineralogia i petrografia
Dit dels terrenys formats per roques cristal·lofíl·liques.
ensulsiar-se
Esfondrar-se terres, roques, parets, edificis, etc.
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter…
amfibolita
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa composta per amfíbols (hornblenda) i plagiòclasis (andesina a labrador), en proporcions variables.
Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues