Resultats de la cerca

Tres vegades campió del món de dobles 1948, 1955, 1957 i dues per equips 1948, 1951, i una d’Europa de dobles 1958 L’any 1974 fou contractat per la federació espanyola com a entrenador Fou seleccionador espanyol, director tècnic i assessor de la federació espanyola, membre de diferents comissions de les federacions internacional i europea, i tècnic collaborador de la federació catalana També entrenà equips catalans, com el Club Ping Pong Igualada i el Sant Vicenç 83 Fou membre del Saló de la Fama de la Federació Internacional de Tennis de Taula

Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d’arts gràfiques d’arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack , dedicat exclusivament a l’envasament i l’embalatge, amb periodicitat biennal

Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la imaginació,…

Estudià arquitectura i belles arts a Madrid Inicià els seus treballs en el formalisme Posteriorment, el seu treball s’enquadrà en l’art objectiu, constructivista i racional El 1967 fou seleccionat per al Primer Saló d’Art Constructivista A partir de la dècada de 1970, abandonà progressivament el llenguatge plàstic per endinsar-se en tota una sèrie de pràctiques que van des de la poesia experimental i la música fins al cinema, la performance i les grans installacions La seva obra es troba en ciutats com París, Londres o Nova York El 2007 li fou atorgat el Premio Nacional d’arts plàstiques

Fundada a Barcelona el 27 de març del 1955 Té per objectiu fomentar el colleccionisme i les diferentes branques de la ciència numismàtica, en el seu sentit més ampli monedes, medalles, paper moneda, etc Publica la revista Gaceta Numismática Anualment atorga els premis Javier Conde Garriga, al millor llibre sobre numismàtica, i l’Excellent al Mèrit Numismàtic, a la institució o persona destacada en l’àmbit de la numismàtica També celebra cada any la Setmana Nacional de Numismàtica —dins la qual organitza conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona “Trobades d’Estudis sobre la Moneda…

Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre

Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent nacionalisme musical a…

Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere

Receptor format als Barcelona Búfals, debutà amb el primer equip el 1989 La temporada 1990-91 ingressà als Barcelona Howlers i guanyà la Lliga Catalana Posteriorment passà als Barcelona Dragons, amb els quals jugà tres temporades a la Lliga Europea 1991, 1992, 1995 Entre els dos períodes als Dragons, i després de la segona etapa, jugà als Búfals, amb els quals guanyà dues Supercopes catalanes 1993, 1996 El 1997 fou inclòs al saló de la fama dels Dragons També disputà algun partit amb els Mallorca Voltors Jugà amb la selecció espanyola i, un cop retirat, formà part de l’equip tècnic

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya…