Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
Carles Arniches
Teatre
Comediògraf.
A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos dramàtics, un…
Eduard Granados i Gal

Eduard Granados i Gal
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill d’ Enric Granados i germà del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados i Gal Es formà a l’Acadèmia Granados, on fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La següent, La…
,
Bartomeu Carcassona i Garreta
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà…
,
Guillem Forteza i Valentí
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 Afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable, a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma “Diario de Palma”, “El Palmesano”, a la de Barcelona “Revista de Cataluña”, i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid, en què, juntament amb l’obra Algunas observaciones acerca del estado actual…
Enric Camó i Alsina
Música
Compositor català.
Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra, on passà gran…
José Inzenga y Castellanos
Música
Compositor, pianista i musicògraf castellà.
Es formà amb L Zamora i P Albéniz Posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià amb M Carafa Des del 1847 fou substitut de mestre de cor al teatre de l’Òpera Còmica de París, on conegué DFE Auber, fet que li obrí les portes de les sales de concerts Pleyel, Herz i Érard L’esclat de la Revolució feu que el 1848 tornés a Madrid, on inicià la composició de petites obres de saló i algunes obres simfòniques Collaborà amb el grup de C Oudrid, F Asenjo Barbieri, R Hernando i J Gaztambide en la composició de sarsueles com ara El campamento 1851, el seu primer gran èxit, o Si…
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…
, ,
Albert Cotó i Fita
Música
Compositor i director català.
Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta agrupació…
Rosa Maria Ysàs i Roca

Rosa Maria Ysàs i Roca
© Família Ysàs
Música
Mezzosoprano.
Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti…
,
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina