Resultats de la cerca

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València

Es casà amb Garsenda de Provença, filla d’Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor Fou un dels consellers més íntims d’aquest darrer monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guerau IV de Cabrera, aspirant al comtat d’Urgell, i els seus partidaris els Cardona El seguí també a la conquesta de Mallorca aportà a l’empresa quatre-cents cavallers, i morí a la serra de Portopí, combatent els sarraïns

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

Treballava de tipògraf a Londres i, assabentat de les persecucions que els anarquistes sofrien a la península Ibèrica procés de Montjuïc, decidí d’atemptar contra Antonio Cánovas del Castillo, cap del govern espanyol A París rebé ajut econòmic de Henri Rochefort i dels insurgents cubans Anà a Madrid, on fingí d’ésser periodista, i seguí Cánovas al balneari de Santa Águeda Àlaba, on l’assassinà disparant-li tres trets 8 d’agost de 1897 Fou condemnat a mort i executat a garrot

Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França

Inventà un espectroscopi de prismes de visió directa, i fou el primer a utilitzar els punts estigmàtics del dioptre esfèric, amb què donà la idea de l’objectiu d’immersió Construí l’equatorial de l’observatori de Florència de 285 mm d’obertura Amb els seus instruments observà els corrents protoplasmàtics el 1822 descobrí el tub pollínic, i el 1830 seguí el seu descens en l’estil i l’ovari Publicà aquestes observacions en el recull Osservazioni microscopiche sopra varie piante

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916

Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar Durant la primera guerra Carlina es distingí en el setge d' Alpont , pel qual fou ascendit a mariscal de camp Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra agost-setembre 1840, en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero i capità general de València Hom li concedí el títol de comte d’Alpont

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

Deixeble de Manuel Tremulles 1756, fou protegit pel comte de Floridablanca Anà a Roma, on acomplí missions diplomàtiques i seguí els estudis de pintura Fou membre de l’Academia de San Fernando 1776 i de l’Accademia di San Luca, de Roma 1768 Pintà un Autoretrat Accademia di San Luca i una glorificació de Sant Miquel dels Sants, utilitzada per a la canonització i traslladada després a la seu de Vic, on fou destruïda el 1936 Fou conegut amb el pseudònim de Romaní