Resultats de la cerca
Es mostren 2339 resultats
pla del Llobregat
Vista aèria del pla del Llobregat
© Fototeca.cat
Sector planer del Baix Llobregat que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí).
Consta, per tant, de dues parts la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors alluvials i la Serralada Litoral herciniana vall i el pla de Barcelona i el massís de Garraf delta
Alag Šan Gobi
Desert
Sector meridional del desert del Gobi, a l’Àsia central, a la província autònoma de Ningxia, Xina.
És un desert que s’estén des de la serralada d’Alag Šan, que el separa de la vall del riu Chatan Gol riu Groc, fins a l’Edzen Gol És habitat per la tribu mongol occidental dels Alag Šan Eleut Ölöt i els Edzen torgot, ramaders nòmades que exploten el llac Kilantai per extreure'n la sal
canal del Cristall
Muntanya
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, al terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt la vall de Bastanist.
S'inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall 2 562 m alt, a la cresta de la serralada Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall , la més coneguda de la serra de Cadí
barrera
Biologia
Transports
Obstacle natural que impedeix l’expansió de l’àrea d’una espècie.
Les barreres poden ésser purament geogràfiques les mars per a les espècies terrestres els continents per a les marines una serralada, un riu, però també n'hi ha de climàtiques temperatures massa baixes, pluges insuficients, vents massa forts, d’edàfiques substrat desfavorable i de biòtiques boscs massa ombrívols per a les espècies heliòfiles, absència de bosc per als animals arborícoles
istme de Tehuantepec
Istme
Istme de Mèxic, que serveix d’unió entre l’Amèrica Central i la Septentrional.
Comprèn els estats d’Oaxaca, Veracruz, Tabasco i Chiapas Situat entre el golf homònim, al S, i el de Campeche, al N, té una amplada mínima de 210 km La costa nord és de tipus arenós i sedimentari, mentre que la costa meridional és constituïda per materials paleozoics que formen una serralada de 270 m d’altura màxima, parallela al Pacífic
Terra de Victòria
Regió de l’Antàrtida oriental que limita a l’E amb la mar de Ross, a l’W amb la Terra de Wilkes i al S amb la barrera de Ross.
És constituïda perla costa elevada amb què acaba l' inlandsis i que pren la forma d’una serralada escarpada d’uns 2 000 km de llargada, amb altituds que sovint ultrapassen els 3 000 m Davant la costa emergeixen diversos relleus d’origen volcànic, el més important dels quals és l’illa de Ross, on hi ha el volcà Erebus 3 794 m
Muschelkalk
Geologia
Segon terme de l’escala estratigràfica del Triàsic germànic comprès entre el Buntsandstein i el Keuper.
A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina