Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Miquel Biada i Bunyol

Miquel Biada i Bunyol
© Fototeca.cat
Economia
Història
Armador i empresari.
Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les dificultats de l’…
Leonard Warren
Música
Baríton nord-americà.
Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses temporades…
Club Tennis Barcelona-Teià
Tennis
Club de tennis de Teià.
Fundat el 1980, fou secció del Reial Club de Tennis Barcelona 1899 fins l’any 1995 Especialitzat en tennis, també disposa de seccions de pàdel i de pitch-and-putt, aquesta última compartida pel Pitch & Putt Barcelona-Teià Fou seu de torneigs internacionals com el Campionat del Món “Copa Àustria”, el Memorial Simón Mateo, el Memorial Manuel Alonso i de campionats d’Espanya individual i per equips L’escola de tennis infantil està concertada amb l’escola Acadèmia Sánchez-Casal Disposa de 10,5 ha de terreny, tretze pistes de terra batuda, sis pistes de pàdel, un camp de pitch-and-putt de…
Club de Lluita Baró de Viver
Altres esports de combat
Club de lluita de Barcelona.
Fundat el 1962, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya Practica la lluita lliure, lluita grecoromana, Thai i MMA arts marcials mixtes Els seus lluitadors assoliren diversos campionats estatals per clubs i més d’una quinzena de títols de campió d’Espanya a títol individual Alguns d’ells formaren part de la selecció estatal que disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Organitza regularment el Torneig Baró de Viver de lluita Els seus entrenadors més destacats foren José Alberto Recuero, dotze vegades campió d’Espanya i medalla de bronze en els Jocs del…
Francesco Maria Piave
Música
Llibretista italià.
El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària De nou a Venècia 1838, la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà Piave destacà sobretot per la seva collaboració amb Giuseppe Verdi Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d' Ernani 1844, La forza del destino 1862, Macbeth 1847, Rigoletto 1851, La Traviata 1853 i Simon Boccanegra 1857, encara que Verdi, sovint…
Anglada
Historiografia catalana
Família de pagesos benestants originaris de Fonteta (Baix Empordà), alguns membres de la qual als s. XVII-XVIII foren dietaristes.
Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat per Santi…
Jeroni Cros
Cronologia
Història
Medicina
Historiografia catalana
Cronista i cirurgià.
Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví Memòries , un relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni El text del diari personal, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis,…
, ,
Manuel Pérez i Vila
Historiografia
Historiador.
Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor 1946-48 a Tolosa Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida Estudiós de Veneçuela, elaborà també una extensa bibliografia…
Alfred Binet

Alfred Binet
© Fototeca.cat
Educació
Psicologia
Psicòleg i pedagog francès.
Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la…
Thea Musgrave
Música
Compositora i directora d’orquestra escocesa.
Estudià a la Universitat d’Edimburg i al Conservatori de París, on fou deixebla de N Boulanger El 1970 esdevingué professora a la Universitat de Califòrnia de Santa Barbara La seva producció ha evolucionat des d’un llenguatge diatònic fins al serialisme, amb una gran varietat de gèneres, encara que des del 1966 hi predominen les obres instrumentals Els seus concerts per a trompa 1971 i viola 1973 destacaren en el panorama musical d’aquell moment Ha demostrat un interès creixent per les obres dramàtiques amb la composició d’òperes com A Christmas Carol 1979, a la qual incorporà nadales,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina