Resultats de la cerca
Es mostren 2555 resultats
androceu
androceu d’una anemone ornamental
© Fototeca.cat
Anatomia vegetal
Conjunt dels òrgans masculins d’una flor, els quals solen ésser interpretats com a microsporofil·les: els estams
, funcionals, i els estaminodis
, estèrils.
Situat entre el periant i el gineceu, pot ésser constituït per un sol verticil monocíclic o haplostèmon , més sovint per dos bicíclic o bé per un nombre indeterminat de verticils polistèmon Els estams poden alternar amb les peces del verticil immediat diplostèmon o ésser collocats davant per davant de cada una obdiplostèmon El nombre d’estams pot variar d’un a un nombre indefinit, gran flors monandres, diandres, triandres, poliandres, però és especialment freqüent que les monocotiledònies en tinguin tres per verticil i les dicotiledònies, cinc L’androceu pot ésser constituït per…
bruixeria
Antropologia
Poder inherent a certes persones per a danyar-ne d’altres a través de mitjans sobrenaturals.
A diferència de la fetilleria, no és una tècnica que es pugui adquirir mitjançant aprenentatge, però com ella i a diferència de la màgia —que pot ser maligna o benigna— només pot ser maligna Aquestes distincions conceptuals han estat àmpliament acceptades pels estudiosos africanistes, encara que fora d’Àfrica els termes solen barrejar-se
encunyació
Economia
Conversió de diversos metalls (or, argent, etc) en moneda.
Antigament el privilegi d’encunyació era lliure, però posteriorment aquest dret fou reservat a l’estat, que establí una fàbrica o casa de moneda per a tal efecte La utilització de paper moneda ha desplaçat els metalls, els quals només són emprats per a les monedes fraccionàries, que solen ésser aliatges de metalls no nobles
mictofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis de mida petita, amb el cos prim, nu o recobert d’escates.
Les aletes no tenen radis espinosos, i les ventrals són implantades a l’abdomen solen tenir una aleta adiposa sobre el peduncle caudal Manquen de bufeta natatòria o la tenen molt reduïda Comprenen unes 300 espècies, que habiten especialment a les regions abissals tenen molts fotòfors, i per això hom els anomena peixos llanterna
rentaplats

rentaplats
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina destinada a rentar els plats i la vaixella en general.
Normalment consta d’un compartiment on són collocats els plats i les altres peces a rentar, els quals són sotmesos a una pluja d’aigua amb sabó produïda pel moviment d’una hèlix o unes paletes que giren situades a la part superior i inferior Solen ésser automàtiques i poden funcionar segons diferents programes
dictiotals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus aplanat constituït per una capa central de cèl·lules grosses, incolores, i dues capes corticals de cèl·lules petites, riques en plasts assimiladors.
A la superfície presenten feixos de pèls El creixement és terminal i dicotòmic, i els esporòfits són morfològicament idèntics als gametòfits Els esporangis generalment fan quatre espores tetràspores nues i sense flagels Els espermatocists, productors d’espermatozoides uniflagellats, i els oogonis solen ésser agrupats Espècies mediterrànies molt conegudes són Dictyota dichotoma i Padina pavonia
desculturació
Antropologia
Procés en el qual una ètnia, un grup culturalment diferenciat o un individu pertanyent a qualsevol d’aquests perden trets culturals propis per adoptar-ne de nous o bé per entrar en un procés d’autodestrucció.
En el primer cas, és concomitant a l'assimilació i l'aculturació, però, a diferència d’aquests termes, la desculturació no posa tant d’èmfasi en l’adquisició de nous trets com en la pèrdua dels originaris, que, d’altra banda, solen anar acompanyats d’actituds de contestació i oposició a l’anterior ordre establert
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
cavernícola
Zoologia
Dit dels animals que habiten les cavitats naturals del sòl (cavernes o grutes).
Es caracteritzen per la regressió dels òrgans visuals i la reducció o l’absència total de pigmentació corporal tenen ben desenvolupats els organs del tacte i dels sentits Són lucífugs i solen necessitar una temperatura constant Es nodreixen de productes de degradació orgànica Constitueixen la fauna hipogea, amb representants de molts grups, especialment insectes, aràcnids, miriàpodes, crustacis i molluscs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina