Resultats de la cerca
Es mostren 1979 resultats
Jean-Baptiste Carpeaux
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant francès.
Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58
Klaas van de Werve
Escultura
Escultor holandès.
Nebot de Klaas Sluter, el succeí com a tallista d’imatges al taller de Champmol a partir del 1406 La seva primera comanda, per part del duc de Borgonya, fou l’acabament de la tomba de Felip l’Ardit, per a la qual executà una sèrie de ploraires, àngels i lleons A més de la participació en els treballs del Pou de Moisès , el 1430 féu el Retaule de la Passió de Crist església de Bessey-les-Citeaux
Alessandro Vittoria
Arts decoratives
Escultura
Escultor i decorador italià.
Es formà a Venècia al taller de JSansovino Autor d’un Sant Joan Baptista 1550, San Zaccaria, Venècia i de decoracions en estuc Scala d’Oro del Palazzo Ducale de Venècia Treballà amb Palladio i amb Il Veronese en diferents obres d’ornamentació Villa Barbao 1565, Maser El seu estil es caracteritzà per l’elegància i el refinament típicament manierista, que recollí de la cultura figurativa florentina i romana Sant Jeroni 1569, església de Santa Maria dei Frari, Venècia
Joseph-Marie Vien
Pintura
Pintor francès.
Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera
Miquel Marc
Pintura
Pintor.
Fill d’Esteve Marc Després d’un aprenentatge al taller del seu pare, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta El seu estil, aplicat a temàtiques de natures mortes, paisatges, batalles i, sobretot, figures, té força semblança amb el de Ribera Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie dels Filòsofs que pintà per al palau de Nostra Senyora de Montesa Hi ha obres seves a diverses esglésies del País Valencià i al Museu Provincial de València
Harry Seidler
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973
Pere Joan Santandreu i Artigues
Escultura
Escultor.
Format a Manacor 1921 Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid Collaborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda Treballà en marbre i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit Formà part de l’Ateneo Español Entre les seves obres hom destaca Mart i Apollo i Dafne
Lionello Spada
Pintura
Pintor italià.
Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília
Antoni Guansé i Brea
Pintura
Pintor.
Es presentà a Barcelona el 1950 i hi exposà el 1952 i el 1953 Collaborà sovint amb Marc Aleu i Josep Guinovart El 1952 s’installà a París, i el 1963 rebé el Prix de la Critique Exposà repetidament a Perpinyà i mantingué un taller al mas del Gall, prop de Ceret Tornà a exposar a Barcelona el 1968 Després d’una etapa informalista tornà a la figuració, fent caps i nus femenins molt estilitzats i una mica arcaïtzants
Frederic Gisbert i Vicente

Frederic Gisbert i Vicente
© Família Gisbert
Ceramista.
Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina