Resultats de la cerca

Membre de l’equip del Club de Rem Tortosa, en categories inferiors fou campió d’Espanya juvenil en quatre scull 2003, sub-23 en quatre sense timoner 2006 i medalla de bronze al Mundial sub-23 en dos sense lleuger 2007 Com a sènior aconseguí quatre títols d’Espanya en dos sense i quatre sense 2007, i en quatre sense i quatre scull 2008 Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat Un cop retirat es dedicà a la tasca d’entrenador i treballa per a la Federació Catalana de Rem a Banyoles

L’entrenador pilota una motocicleta de cilindrada petita, dotada d’un quadre que manté un corró mòbil a 60-80 cm de la roda posterior, i corre precedint el stayer per tal de vèncer la resistència de l’aire i d’obrir-li un “passadís” per on el ciclista pot augmentar la velocitat Aquest, al seu torn, acciona la bicicleta procurant de mantenir la seva roda anterior en contacte amb el corró mòbil Entre el campions d’aquesta especialitat més importants han destacat Parragon, Parent i Linast, de França, Verschuren, d’Alemanya RFA, i Guillem Timoner

Sota la fórmula de sis dies, la primera edició esdevingué la primera prova de pista celebrada a l’Estat espanyol Rebé el nom de Gran Premi Freixenet i es competí en diverses proves d’americana de 80 km en dies consecutius entre vuit equips de dos ciclistes Miquel Poblet, Jordi Clarós i Guillem Timoner, prengueren part en l’edició inaugural, que guanyaren els holandesos Cor Bakker i Henk Lakeman La segona edició es disputà al setembre de l’any següent entre dotze parelles, i el triomf fou per la parella formada per Miquel Poblet i l’italià Ferdinando Teruzzi

Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín 1952

Organitzat per l’Sport Ciclista Català en memòria del periodista Francesc Canto Arroyo, les primeres edicions tingueren lloc al parc de la Ciutadella de Barcelona Posteriorment es disputà en un circuit interurbà d’uns 48 km amb sortida a Barcelona i arribada a Santa Coloma de Gramenet Els tres primers guanyadors foren Miguel Bover, Miquel Poblet i Antoni Timoner Després d’un parèntesi, es recuperà el 1962 amb motiu dels cinquanta anys de l’Sport Ciclista Català Durant el període 1973-93 s’integrà a la Volta Ciclista a Catalunya, en forma de meta volant sota el nom de Memorial…

Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià el 1977 al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i també formà part del Club Natació Banyoles 1990-92 Fou dos cops campió d’Espanya 1990, 1991 i de la Copa del Rei 1990, 1991 de vuit amb timoner Un cop retirat, exercí com a entrenador del Club de Rem Tortosa 1992-94, del Club Esportiu Universitari 1995-96 i del RCNT 1999-2003, club del qual formà part de la junta directiva 2003-08 És membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Rem per a l’estament de tècnics i continua remant com a veterà

Fou un dels pioners de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya a la dècada dels anys vint en les especialitats d’outrigger i de iol de quatre amb timoner i, posteriorment, d’outrigger de vuit Fou internacional amb la selecció espanyola al Campionat d’Europa 1924 Retirat el 1931, fou designat capità de l’equip de rem del seu club Fou també vocal de la Federació Catalana de Rem i vicepresident de l’espanyola El 1956 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana, i el 1960, la medalla d’or al mèrit de l’espanyola

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, competí en la modalitat d’outrigger de quatre amb timoner En el seu palmarès, destaquen les victòries en la Copa President de la República, la Copa President de la Generalitat i el Trofeu Internacional Joan Camps 1933, 1934, i també el Trofeu President Macià i el Gran Premi de la Generalitat 1934 El 1934 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya El 1936 passà al Club de Mar, i després de la Guerra Civil Espanyola, competí amb el club de l’Obra Social Educación y Descanso de Barcelona, amb el qual aconseguí un altre Campionat d’…

Es formà al Club Nàutic Amposta i fou campió d’Espanya cadet en quatre scull 1985 i campió d’Europa sub-23 en doble scull 1992 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en dos sense timoner 1989, 1990, en doble scull 1989 i en esquif 1993, 1994, 1995 Aconseguí dues medalles de plata als Jocs Mediterranis, en quatre scull i en doble scull 1993, i una de bronze en quatre scull 1991 Competí en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en els d’Atlanta 1996 en doble scull, i prengué part en quatre Mundials 1991, 1993, 1994, 1995 Deixà l’alta competició el 1996 i fou director…