Resultats de la cerca

Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom prefereix d’usar…

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago entre el 1899 i el 1908 i amplià els estudis a França i Espanya gràcies a una beca atorgada pel govern xilè De retorn al seu país, fou elegit membre de la Societat Folklòrica i inicià una àmplia trajectòria en diferents institucions musicals iberoamericanes i europees La seva obra musical fou determinada per l’adopció de les tècniques provinents de l’impressionisme combinades amb característiques pròpies de la música autòctona xilena

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, club on jugà durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el club aconseguí guanyar vuit Campionats de Catalunya 1995, 1996, 1997, 2003-06, 2010, cinc Copes del Rei 1994, 1995, 1997, 2006, 2010 i vuit Lligues 1994, 1995, 1997, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, en els quals assolí la medalla de plata Es retirà l’any 2010

Pivot format als Estats Units, un cop acabada la seva trajectòria a la Universitat de Califòrnia, fitxà pel FC Barcelona, on jugà dues temporades entre l’any 1999 i el 2001, i amb el qual assolí una Copa del Rei i la Lliga ACB el darrer any Passà després pel Pamesa València i pel Caja San Fernando, abans de fitxar pels Denver Nuggets de l’NBA L’any 2007 fou campió de l’NBA amb els San Antonio Spurs

Fundat a l’abril del 1986, la seva principal activitat és l’esquaix Guanyà setze Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya d’esquaix, així com un Campionat d’Europa Alguns dels seus esportistes més destacats foren Albert Codina i Anna Bernabeu Rebé el reconeixement del Consell Esportiu de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria Al principi de la dècada de 2000 amplià l’oferta i inclogué el futbol sala, taekwondo, natació, activitats dirigides i fitnes

Fundat el 2004, té equips en categories pro, màster i amateur Continuador de la tradició de dards de la població durant els anys noranta, guanyà el Campionat català per equips 2008 i el Campionat de clubs de Catalunya en dues ocasions 2009, 2010 Destaca el jugador professional Carlos José Rodríguez Sequera El 2003 rebé el reconeixement de l’Ajuntament de Montcada i Reixac per la seva trajectòria i pel títol del Campionat d’Europa de màster pro

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona, club on es formà Amb el primer equip aconseguí nou Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i quatre Lligues 1977, 1980, 1981, 1982 Participà amb la selecció espanyola en dos Jocs Olímpics, Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent, i Los Angeles 1984, on obtingué la vuitena posició

Es formà a les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria 1997 i esdevingué un dels millors pivots de la Lliga ASOBAL El 2001 signà pel club francès del Chambéry Continuà la seva trajectòria al BM Valladolid 2006-11, amb el qual guanyà la Recopa 2009, i a l’Atlético de Madrid 2011-12, amb el qual conquerí la Supercopa d’Espanya Ha format part de les seleccions catalana i espanyola

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963