Resultats de la cerca

Practicà el futbol i el 2006 passà a l’atletisme A partir del 2008 s’entrenà al CAR de Sant Cugat A les files del Club Atlètic Igualada, i amb un pas efímer pel Futbol Club Barcelona 2010, guanyà títols catalans i estatals en les categories juvenil, júnior i promesa Amb l’equip espanyol assolí la medalla de bronze en relleus 4 × 100 m en el Campionat d’Europa sub-23 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya 2009 i subcampió d’Espanya 2011 de 100 m Formà part de l’equip espanyol en els relleus 4 × 100 m en l’Europeu 2012 i el Mundial 2013, on establí una nova plusmarca estatal

S’inicià en la Unió Atlètica Terrassa i aconseguí diversos títols catalans i estatals en categories de formació També competí amb el Barberà-Terrassa i, ja en categoria absoluta, amb el Futbol Club Barcelona 2000 i l’Agrupació Atlètica Catalunya 2001 Establí el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb la selecció catalana 2001 Es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya de 200 m a l’aire lliure 2001 i assolí dos títols catalans d’aquesta prova en pista coberta 2000, 2001 Amb la selecció espanyola, disputà la Copa d’Europa de primera divisió 2000

Entrà en servei l’any 1972 amb la línia que unia les ciutats d’Osaka i Okayama 161 km i el 1975 fou ampliada amb el tram de 393 km que uneix les ciutats d’Okayama i Hakata, amb nou estacions intermèdies i 109 túnels d’una longitud total de 218 km El 1982 s’obriren al servei públic dues línies més la de Joetsu 270 km, que uneix la capital nipona amb el port de Niigata, i que comprèn el túnel de Daishimizu, de 22 km que és recorregut en 7 minuts, i la Tohoku que enllaça Tòquio i Marioka i que té 496 km

Membre del Club Gimnàstic de Tarragona, es proclamà campiona de Catalunya dels 400 m 1980, 1983 L’any 1988 formà part de la selecció catalana que millorà el rècord català dels 4 × 400 m

Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…

S’inicià el 1964 i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG fins el 1971, que fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya dels 100 m 1966, 1969, dels 200 m 1969 i dels 50 m 1970 Guanyà set vegades els relleus 4 × 100 m en els Campionats de Catalunya, quatre cops amb el GEiEG 1966, 1968, 1969, 1970 i tres amb el FC Barcelona 1972, 1974, 1975 Formà part de l’equip espanyol de relleus que millorà el rècord d’Espanya 40,20 s en la Copa d’Europa del 1970 Fou recordista català dels 100 m, 50 m i 60 m en pista coberta

Format al Club Natació Lleida, el 1996 passà al Club Natació Sabadell Fou campió de Catalunya en 50 m lliure 1997, 100 m lliure 1997, 1998, 1999, 200 m lliure 1995 1997, 1998, 50 m papallona 1998, 4 × 100 m lliure 1999 i 4 × 200 m lliure 1999 En aquestes dues proves de relleus, es proclamà campió d’Espanya d’estiu 1997, 1998 i d’hivern 1999 Entre els anys 1996 i 1998 fou vint-i-nou vegades internacional, i disputà els Campionats d’Europa 1997 i del Món 1998 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1993 i de la federació espanyola, la de bronze de serveis distingits 1994

Formà part del Sícoris Club de Lleida i del Futbol Club Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya de 100 m tanques a l’aire lliure 1993 i de 60 m tanques en pista coberta 1994

Fou campió de Catalunya dels 100 m llisos tres anys seguits 1962, 1963, 1964 i de 4 × 100 m 1963 També fou campió d’Espanya de relleu curt 1962 i tercer classificat en els 100 m el mateix any Fou directiu del Club Atlètic Granollers

Ideat per la Penya Rhin , entitat organitzadora de les curses automobilístiques que s’hi disputaren, fou una alternativa al circuit de Montjuïc, que es quedava petit per la gran afició que hi havia La primera cursa, el VIII Gran Premi Penya Rhin , tingué lloc el 1948 sobre un traçat de 4465 m, baixant per l’avinguda Diagonal, i pujant per l’avinguda de Pedralbes i la carretera d’Esplugues El 1950 el circuit es va allargar per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, encara no puntuable per al Campionat del Món, invertint-se el sentit de marxa i afegint un tram pels carrers de Manuel…