Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
Vicenç González i Fiol
Història del dret
Jurista.
És autor de les obres Poliantea política , recull de fets polítics on defensa els dominicans en contra dels lullistes, i Elenco historial Sucinta noticia de los sucesos del mundo , inèdites
Vicenç Furió i Kobs
Pintura
Historiografia
Historiador, arqueòleg i pintor.
Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…
,
Vicenç Folgado i Forteza
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951 Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que dóna a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic
Vicenç Coma i Soley
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a Vida Nova , El Matí , La Veu de Catalunya , En Patufet , Esplai , Xarleston Literari , Diario de Barcelona i El Correo Catalán Escriví novella rosa — Les noies de moda 1923, La noia lliure 1925, La Totó flirteja 1930, El primer amor 1932 i Amor i turisme 1933— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu , entre d’altres També escriví diverses peces teatrals breus — Amors d’ara 1918, L’autor 1928, Els sis corders de Blanes 1931, El recién llegado o l’americano nou 1943, bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i juvenil Tant en…
,
Vicenç Guarner i Vivancos
Militar
Militar.
Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain primeres…
Vicenç Domènec i Sabater
Historiografia catalana
Història del dret
Literatura catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat, poeta i erudit.
Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia
,
Vicenç Pérez i Verdiel
Literatura catalana
Professor i novel·lista.
Travessà el Pirineu amb la seva mare el 1938 i s’establiren a Pesillà de la Ribera Catedràtic d’institut de castellà, doctor de tercer cicle, feu la seva carrera a Thonon-les-Bains Alta Savoia Diplomat de català, de retorn a la Catalunya del Nord feu classes de català per a adults a Alenyà, el seu poble d’adopció És autor de les novelles Jocs de vida i de mort 1985, L’ombra del llac 1992, Vendaval sobre el mas Negre 1999 i La croada dels llops 2002 També escriví un relat, La cova encantada 1990 El 2005 publicà un volum bilingüe sobre Pau Berga, presentació i antologia
Vicenç Calonge i Gustà
Literatura catalana
Dramaturg i poeta.
És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006
Vicenç Balanzó i Echevarría
Literatura catalana
Poeta.
Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris Amb ells, collaborà en revistes com “Art Jove” 1905-06 o “Mitjorn” 1906-07 Hi publicà poemes de to marcadament carnerià Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi
Vicenç Corominas i Prats
Literatura catalana
Comediògraf i traductor.
Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ” 1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina