Resultats de la cerca

El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics

És un dels primers documentats a Catalunya Construí un orgue per a la catedral de Barcelona el 1317, data que preval sobre la del 1259, la qual, tal com ha demostrat J García Llovera, no és certa

Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…

Vida Malgrat la seva notable importància, encara no han aparegut documents sobre la seva persona Diverses obres que se li atribueixen foren escrites a Milà entre el 1340 i el 1360 per a la família dels Visconti Dos motets amb els acròstics Luchinus Vicecomes i Luchinus Dux , i tres madrigals seus, fan allusió a Luchino Visconti mort el 1349, la seva esposa Isabel i els seus bessons, nascuts el 1349 Un altre dels seus madrigals, Sotto l’imperio , fou escrit cap al 1354 per a Galeazzo II, i encara un altre, Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di Dio , possiblement amb motiu del matrimoni, el 1360…

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

Fou contemporani d’Akhenaton d’Egipte, amb qui mantingué excellents relacions diplomàtiques, com demostren les cartes d’Amarna, fins al punt que el faraó es casà amb Nefertiti, filla de Burnaburiaš

Fill de Tudhaliaš III, és el monarca més important del país de Hatti, per raó de les seves conquestes a Síria, fetes a expenses d’Egipte i, sobretot, de Mitanni Contra aquest últim regne i el seu monarca Tušratta lliurà dues guerres De resultes de la primera ~1365 aC, Síria entrà en la zona d’influència hitita Però, mentre alguns estats sirians foren incorporats al país de Hatti, com els d’Alep, Alalakh, etc, d’altres es mantingueren independents, com Amurru, el qual, dirigit de primer per ‘Abdi-Aširta i després per Aziru, intentava de constituir-se un gran estat, malgrat dependre…

Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or del desert…

Muller principal d’Akhenaton 1379-1362 aC, amb qui apareix estretament associada en els relleus que es conserven del seu regnat Segons una teoria, era una princesa mitaniana dita Taduhipa segons una altra, era egípcia i, d’acord amb alguns, filla d’Ai, alt dignatari d’Akhenaton i després faraó 1352-1348 aC El seu nom significa ‘una dona bella ha vingut’, justificat, si hom jutja pel cap policromat que es conserva d’ella al Museu de Berlín o per l’inacabat del Caire A partir del 1366 aC desapareix de l’escena política alguns consideren que caigué en desgràcia, i altres que morí Enterrada a…

En 1389-90 formà part del consell municipal de Girona L’any 1416 féu les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó És autor de la custòdia d’or de la seu gironina 1430-38, obra mestra de l’orfebreria gòtica catalana Hom li atribueix amb molt de fonament l’arqueta reliquiari de Sant Martirià, d’argent daurat Banyoles, antic monestir de Sant Esteve