Resultats de la cerca

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques

La villa Tennas , o Tendas , pertanyia al monestir de Ripoll des del 890 La parròquia s’organitzà als XI depenia del monestir i era servida des de Ripoll El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona

Voltada de muralla i de planta semicircular, la ciutat conserva restes de l’antic castell i una catedral del s XII, reestructurada al XVIII Al s VI s’hi establí una colònia de gots, i esdevingué seu episcopal el 970

Neix als Carpats Orientals i, després de seguir una direcció general cap a l’W, torça cap alS, travessa els Alps de Transsilvània i penetra a la Valàquia, on marca la divisió entre la Gran Valàquia i la Petita Valàquia

Té 670 km de longitud, 300 km d’amplada i una profunditat mitjana de 100-150 m màxima, alS, de 495 m A la part N hi ha dues badies menors Gižiga i Penžina Es glaça de desembre a maig

Antiga residència reial de caça, als XVIII esdevingué honor de John Churchill, primer duc de Marlborough, el qual hi féu bastir el palau Blenheim, casa natal de Winston Churchill Hi ha també un museu d’història del comtat d’Oxford

Existent ja al s XVIII, el 1802 hi fou fundada l’església i erigida en vicaria dependent de la parròquia de Santa Creu El 1813 s’inicià la construcció d’una nova església, i el 1913 fou creada la parròquia

Al S s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara 90 ha El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787 Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà

Fundada pels tiris ~1100 aC a la desembocadura del Medjerda, tenia dos ports A la tercera guerra Púnica passà als romans i esdevingué capital de la província romana d’Àfrica Desaparegué al s VII En resten importants ruïnes necròpoli, termes, teatre

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona Als XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes