Resultats de la cerca

Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965

Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al  Diario de Lérida  amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris  Catalunya Exprés ,  El Periódico de Catalunya  i  El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a  TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…

S’inicià a La Salle Horta i a la UE Horta, abans de passar a l’equip formatiu del Segle XXI 1989-92, amb el qual debutà a la primera divisió B Posteriorment jugà al BF Cornellà, BF l’Hospitalet, CB Santa Rosa de Lima, de nou al BF l’Hospitalet, AD Cortegada, CB Illes Canàries, Universitat Barcelona BF, CB San José de Lleó, Basket Zaragoza, Cadí la Seu d’Urgell, CB Perfumerías Avenida, Uni Girona i Unión Navarra

Pilar que jugà a la Unió Esportiva Santboiana fins el 2012, i després passà al Gòtics Rugby Club de la màxima categoria Formà part de les seleccions espanyola, amb la qual disputà el Torneig de les Sis Nacions 2006, i catalana

S’inicià en l’Agrupació Esportiva Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, passà al Club Esportiu Mediterrani, amb el qual fou campiona d’Espanya 1990 i acabà jugant en el Club Natació Catalunya després d’haver estat internacional en quinze ocasions El 1994 tornà al CE Mediterrani, però com a entrenadora, i portà l’equip a la conquesta de cinc Lligues 1994-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i a la disputa de tres finals de la Champions europea 1996, 1997, 1998 Parallelament, començà a collaborar amb la federació espanyola i portà la selecció estatal absoluta al quart lloc dels…

Despuntà la temporada 1999-2000 com a primera entrenadora de l’equip femení del Club Esportiu Picornell i l’any següent fitxà pel Club Esportiu Mediterrani Sota la seva direcció aquest club fou campió d’Espanya juvenil 2001 i, el 2003, guanyà la Lliga i la Copa de la Reina Intervingué en tres competicions europees de clubs la Recopa 2001 i el LEN Trophy 2002, 2003, i aconseguí arribar a la final four i guanyà la medalla de bronze 2001, 2002 La temporada 2003-04 passà al Club Natació Montjüic, amb el qual ascendí a la divisió d’honor

Membre del Gimnàs Blume, començà a destacar al principi de la dècada de 1960 i es proclamà campiona de Catalunya 1968 Fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1965, 1966 i subcampiona d’Espanya tres anys consecutius 1967, 1968, 1969 Fou diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb el Gimnàs Blume Un cop retirada fou entrenadora de gimnàstica esportiva i, entre d’altres, es feu càrrec de la selecció catalana de gimnàstica

El 1990 s’inicià en el club Unión Bowlers de Madrid José Ignacio Estévez i Marcial Ovide en foren els entrenadors El 1998 debutà amb la selecció espanyola a la Copa d’Europa d’equips El 2001 es traslladà a viure a Barcelona i reprengué l’esport l’any 2006, que fitxà pel Club Diagonal El 2010 formà part del primer equip de la selecció catalana que participà en el Campionat d’Europa d’equips femenins

Competí representant el club Sparta de Barcelona Fou campiona de Catalunya 2006, 2009 i d’Espanya 2009 en la categoria de menys de 59 kg El 2010 disputà el Campionat d’Europa És monitora titulada de kick-boxing per la Federació Catalana de Kick-Boxing i Boxa Tailandesa

Fou fundat l’any 1928, impulsat per la Penya Quera El seu primer camp fou el del Parrillo, després jugà als terrenys de la part baixa de la Germandat des dels anys cinquanta al camp de l’Aube Des de la dècada de 1940 ha jugat principalment a primera i segona territorials Té diversos equips de categories inferiors, dos de femenins i un de veterans